Cantallops i els camins públics

Un article d'opinió i reflexió de Lluís Serrano

Cantallops

Cantallops i els camins públics. Imatge d'arxiu camí de la Jonquera a Espolla passant per Cantallops
Cantallops i els camins públics. Imatge d'arxiu camí de la Jonquera a Espolla passant per Cantallops | L. Serrano
Des de fa anys, molts municipis i indrets de Catalunya i l’Empordà pateixen un deficient manteniment i una precària conservació dels camins públics (una competència i obligació legal dels ajuntaments), quan no es produeix un tall deliberat o una apropiació il·legal. En alguna altra ocasió, i en altres mitjans de premsa (Apunts de l’Arxiu Històric de Girona, núm. 10, novembre 2009, p. 4-5; i a l’Esquerda de la Bastida, núm. 108, octubre 2010, p. 22-23), havia fet esment d’aquesta problemàtica.
 
Estem parlant de polítiques de fets consumats que es poden conjugar amb estratègies de silencis que buscarien la tolerància d’unes pràctiques que poden ser d’apropiació de facto, encoberta o descarada, de camins públics. Es produeixen, doncs, uns canvis de paisatge, bruscos, que busquen noves relacions socials. I els ajuntaments en molts casos comparteixen els silencis i, per diferents causes, es converteixen en còmplices d’aquests assalts als camins.
 
En el poble de Cantallops existeix un conflicte latent des de fa anys sobre l’ús de camins públics, un problema que potser pateix d’una forma més accentuada que altres municipis de la comarca. Si recordem i fem una mica d’història potser hauríem de recular a la dècada de 1980, quan un jove corresponsal de premsa de la Jonquera, a l’edició del 8 de juliol de 1982 del Punt Diari (p. 7), relatava que Cantallops vivia “moments d'indignació a causa d'uns possibles enverinaments en el vedat de caça de Bell-lloc”, al mateix terme municipal. A conseqüència d'aquest fet, van començar a aparèixer cadàvers de gossos i d’animals salvatges i la preocupació per l’estricnina es va estendre, sobretot, als caçadors i als pastors que en aquell moment encara vivien en masos de la vora. 
 
Aquest fet ens fa pensar –com vam relatar a la tesi doctoral (Serrano, Els tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX, 2015, p. 324-326)– en les pràctiques de propietat d’alguns titulars de masos de la Catalunya central en la dècada de 1890. Aquests, per delimitar els seus drets de propietat que volien exclusius i excloents, advertien –a través dels butlletins provincials–, a caçadors i pastors, de la distribució aleatòria de trampes i estricnina en els límits de les seves propietats que podien ser també vedats de caça. El cas de Cantallops, aquest enverinament de 1982, seguia aquesta mateixa lògica d’exclusió?
 
Fos com fos, el cert és que en aquella dècada, en els límits dels paratges de les Llines i Bell-lloc, es va tallar, amb tanques de castanyer i filferro espinós, el camí veïnal de la Jonquera a Espolla. Els principals problemes de lliure pas i trànsit pels camins públics de Cantallops es troben a Bell-lloc. Per aquest paratge local hi passen: el camí públic i veïnal de Cantallops a Peralada (i Masarac); el camí públic i veïnal de la Jonquera a Espolla; el camí públic i veïnal de Sant Climent a la Jonquera; i el camí ramader del puig de la Llosa al puig del Cau, amb ramal cap al terme de Sant Climent i la resta de l’Empordà (camí de la transhumància des del Ripollès i cap al Ripollès).
 
A banda, trobem els enllaços i ramals entre els uns i els altres, i entre aquests i el camí públic i veïnal de Cantallops a Capmany (o camí públic de Cantallops a Figueres); i connexions amb el camí veïnal de Cantallops a Sant Climent (que dins el terme veí passa per la Pedra Dreta de Vilartolí i per la base militar). La micro-toponímia, a més, és delatora d’indrets amb noms tan suggeridors com el “Prat de l’Estrada”, camí antic d’època romana o medieval; o la “Parada”, un indret on els ramats transhumants s’hi aturaven i on s’hi feien les tries del vacum de Requesens per després portar-lo cap Figueres al sacrifici.
 
Diversos testimonis expliquen que gran part d’aquests camins o bé estan tallats deliberadament, o bé estan llaurats o bé són objecte de pràctiques de tot tipus per expulsar-ne els usuaris. Tant és així que el projecte de pavimentació aprovat el 2004 per l’Ajuntament de Cantallops i que contemplava asfaltar un itinerari d’aquests camins públics, contra tota lògica, no es va portar a terme. Tanmateix, el mateix Ajuntament –com vam explicar en l’article “Cantallops: una ‘carretera’ il·legal a l’Albera”, publicat en el portal la fissura i en els setmanaris comarcals– el 2007 va executar il·legalment un vial nou, inexistent abans, per terreny muntanyós (que fa fer volta i perdre el temps als usuaris), no tan sols sense els protocols de l’article 48 de la Llei d’Urbanisme, sinó que, a més a més, va ocupar almenys 6.606,96 m2 del terme veí de Sant Climent Sescebes (terreny propietat del Ministeri de Defensa).
 
Totes aquestes incidències –com la d’obturar la continuació del Camí Estret, que connecta amb el camí de la Muntanya pel paratge de la Catalana (2003), al costat del nucli urbà– atempten contra la llibertat de circular i desplaçar-se pel territori per aquests camins públics, sigui aquesta l’expressió d’una necessitat social o econòmica, o bé d’un desig de moure’s pel simple gaudi, pel gust de conèixer indrets propers o llunyans de propi país. Aquesta llibertat és un dret fonamental que reconeix i empara la Constitució espanyola.
 
A Cantallops, en diverses ocasions i en els darrers anys, s’han recollit signatures perquè es reobrin i es mantinguin, d’una vegada per totes, els camins públics. Del camí públic de la Jonquera a Espolla, l’Ajuntament de Cantallops, té un peritatge del seu tram signat pel senyor Xavier Campillo i Besses, des de 2009; i el DAAMN (Departament d'Agricultura, Alimentació i Medi Natural), el 2013, va iniciar una catalogació de camins ramaders que, incomprensiblement, va quedar aturada sense explicació oficial (el mateix DAAMN a l’estiu de 2013 havia previst actuar en un d’aquests camins existents per prevenció d’incendis i tampoc es va dur a terme). Per què? Fins quan el silenci de les administracions?
 
Lluís Serrano
Historiador

Article publicat originalment a Setmanari de l'Alt Empordà L'Empordà
Cantallops i els camins públics. Imatge d'arxiu camí de la Jonquera a Espolla passant per Cantallops

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article