Aquest proper diumenge 2 d’octubre se celebrarà la XXXI TROBADA COLL DE PANISSARS, un acte que es fa en commemoració del 731 aniversari de la Victòria Catalana (1285), esdevinguda entre els dies 30 de setembre i 1 d'octubre, que va donar per finalitzada la croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès de Felip III, batut en la retirada pels catalans.

Aquesta trobada és organitzada per l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Jonquera i l'Escola de Música de la Jonquera.

Programa:

A 2/4 de 12:
Ofrena floral a l’estela commemorativa del coll de Panissars. Recepció de les autoritats.
Parlaments de:
Il·lma. Sra. Sònia Martínez i Juli, alcaldessa de la Jonquera.
Il.ltre. Sr.Jaume Ricart, regidor d’ERC de l’Ajuntament de la Jonquera.
Representant de l’IPECC, entitat iniciadora d’aquesta trobada anyal.
Representant de les JERC de la Jonquera i de Figueres.
Sr. Josep Lluís Fernàndez i Safont, coordinador de la Trobada al Coll de Manrella.
Professora Daniela Grau, coordinadora del Dia de la Memòria d’Elna (recordança de la
massacre d’Elna el 1285 per l’invasor francès Felip l’Ardit).
Dr. Joan Badia i Homs, historiador medievalista, estudiós del monestir de Sant Quirze de
Colera.
Acompanyament musical pel Sr. Sergi Labarta, professor de l’Escola de Música de la Jonquera: L’emigrant, els exiliats de la Guerra (1936-1939) prengueren aquest cant com a símbol d’enyor i d’esperança; Se canta, himne occità; Els Segadors, himne nacional de Catalunya.

La batalla de Panissars

Prop del Coll de Panissars (368 m altitud), que separa el Vallespir de l’Alt Empordà i per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, s’alçava l’antic priorat de Santa Maria de Panissars on hi tingué lloc la famosa batalla. La batalla, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d’Aragó, amb el resultat d’una severa derrota de l’exèrcit francès de Felip III, batut en la retirada pels catalans. Pere II de Catalunya-Aragó confià l’avantguarda de l’atac a Ramon de Montcada i d’Aragó, que féu estralls amb els seus homes entre els fugitius tot respectant el rei francès, malalt de mort, i la seva família, malgrat que entre aquesta hi havia Carles de Valois, que havia pretès la corona de Catalunya. Acabat l’assalt, la columna francesa fou atacada encara, poc després, per les tropes de Roger de Llúria, que havien desembarcat després de llur victòria naval de Roses.