Aquests articles de patrimoni local que publiquem a Infojonquera.cat tenen per objectiu donar a conéixer l’extens patrimoni arquitectònic, natural i tradicional que tenim a la Jonquera. Repassant a les hemeroteques del que s’ha publicat a la Jonquera, i situant-nos a l’any 1980, hem pogut comprovar com ara fa trenta anys ja hi havia la necessitat de documentar i transmetre “els nostres monuments”. En concret cal fer referència al que es va publicar al butlletí número 3 de l’ACEJ.

En l’article dedicat al Castell de Rocaberti es feia una aproximació històrica, molt àmplia i per tant difusa, dels origens del castell. Com a curiositat, s’hi fa una descripció i esment de paratges que ara mateix per bona part dels jonquerencs resulten uns espais del tot desconegits: per exemple, la Font de l’Apotecari o una penya granítica sota el castell en forma de seient natural, anomenada d’en Pau Armet.

Un dels temes que caldria recuperar d’aquest article és la desconeguda “Llegenda de la Cabra d’Or”, basada en un setge al Castell de Rocabertí per part dels moros, o sarraïns, desembarcats a les platges de Castelló d’Empúries. Aquest fet és el que permetria pensar que el els origens del castell de Rocaberti poden ser visigòtics, i una de les poques fortaleses que mai van ser conquerides pels sarraïns.

Bè, doncs diu la llegenda que els castell de Rocabertí i la seva guarnició militar feia dies que es trobaven assetjats pels sarraïns. Els queviures al castell començaven a escassejar. Els assetjadors tenien encerclat el castell a certa distància, com a mesura de prudència destinada a evitar ensurts. Sembla ser que davant del panorama del setge, algun dels assetjats va tenir una idea per desconcertar o enganyar a l’enemic:  quan ja només els quedava una cabra, a punt de sacrificar, van decidir engreixar-la i llançar-la per la cinglera de Rocaberti.

La cabra devia acabar besbudellada al mateix campament dels sarraïns, els quals, al veure el luxe amb què es permetien engreixar els animals del castell, van entendre que a dins el fort encara hi devia haver menjar per dies, per tant, capacitat de resistència que aniria per llarg. Amb aquesta panorama el millor seria, doncs, abandonar el setge i tornar cap a casa.

Per celebrar aquest esdeveniment, els assetjats van decidir fer una reproducció d’or de la cabra i enterrar-la en algun punt del castell. A partir d’aquesta llegenda, que com totes deu tenir una part verídica i una altra fantasiosa, amb més o menys intensitat encara, la sentim explicar als avis de la Jonquera que asseguren que la cabra encara hi és perquè ningú no l’ha trobat mai.  

Josep Laporta també ens recordava l’any 1997 en un article sobre el castell, que potser la cabra és amagada a la cova que hi ha a la part baixa dels roquissers. Però i la cova? Algú l’ha trobada? El misteri que envolta Rocaberti continuarà doncs els “rocabertians”, sembla que van amagar molt bé la cabra i van aconseguir tapar perfectament l’entrada a la cova.

Bibliografia

• Llibre “30 edificis religiosos romànics de l’Albera”, editat pels Amics del Cap de Creus i l’Albera i Albera Viva.
• Butlletí de l’ACEJ, núm. 3 - Març 1980 - Article de Joan Budó i Lluís Vila
• “El castell de Rocabertí” de Josep Laporta - L’Esquerda de la Bastida núm. 15 - Desembre de 1997
• L'Esquerda de la Bastida núm. 111 - 1 de gener de 2011