Forns de vidre a la Jonquera i Requesens
Articles de difusió del patrimoni arquitectònic, natural o immaterial de la Jonquera
Els jonquerencs coneixem l’existència del mas i capella de Sant Martí del Forn del Vidre, i a peu de ribera, sota la carretera en direcció al Portús, d’un edifici en ruïnes, conegut com a forn del vidre.
També existeix a la Jonquera el carrer del vidre, però no resta cap document als arxius municipals, memòria escrita ni oral, que ens parli que entre els segles XV i XVI existís al nostre poble un forn de vidre i un altre a Requesens, el segle XIV, amb una floreixent producció, com ens demostren els estudis efectuats per Martine Camiade, professora de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, membre de l’ICRESS i autora de diversos llibres i treballs sobre l’Albera i l’espai català transfronterer.
Amb la professora Camiade també hi ha treballat Denis Fontaine, historiador i especialista en l’artesanat del vidre al Rosselló.
Els seus estudis els han publicat en el llibre Verreries. Verriers catalans. L’Albera, Palau del Vidre, Perpignan i ens descobreixen la relació dels vidriers de la Jonquera, amb altres vidriers del Rosselló i el comerç amb Perpinyà i França, degut a la situació estratègica del forn de vidre de la Jonquera, a peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
La producció del forn de vidre, conegut en els documents notarials investigats, com a forn de la Trinitat, es manté actiu durant més d’un segle (1526-1655).
Segons ens descriuen els investigadors Camiade i Fontaine, el nom de forn de la Trinitat, deu procedir de la capçalera trilobulada de l’ermita de Sant Martí, que es troba a pocs metres al sud del forn de vidre, elevada dalt d’un turó, i que a conseqüència de la seva proximitat del forn de vidre, els jonquerencs devien popularitzar en algun moment del segle XVI, o en el moment de la construcció del mas, incorporat a la capella, amb el nom de Sant Martí del Forn del Vidre.
Es coneixen documents notarials que descriuen 15 vidriers al forn de la Trinitat de la Jonquera entre 1544 i 1655. De 1549-1599, 8 vidriers, de 1600-1652, 7 vidriers, i 2 vidriers a Requesens de 1528 i 1540.
Els estudis de Martine Camiade i Denis Fontaine, ens parlen així mateix d’un forn de vidre (forn de recuit) a Requesens, concedit el 23 de febrer de 1380 per Esclarmonde, vescomtessa de Rocabertí, a Guillem de Romaní de Sant Llorenç de Sambuca i Joan Martí de la Jonquera. Van construir un forn, amb casa i edificis annexes, per coure el vidre i vendre en tot el territori dels Rocabertí. Així mateix es coneix, per mitjà de documents notarials, de l’existència, el 1345, d’una vidrieria, també a Requesens, propietat de Ramon Roger, procedent de Sant Celoni, que comercialitzava amb els vidriers de La Roca de l’Albera, el Vilar i Requesens, per mitjà del camí que unia les propietats dels vescomtes de Rocabertí amb les poblacions del nord de l’Albera.
Silvia Cañellas i Martínez i M. Carmen Domínguez i Rodés, en el seu estudi Els Forns de Vidre a Barcelona i la seva rodalia . s XIV – XVI, publicat en l’Anuari d’Estudis Medievals AEM, el 2008, ens confirmen l’existència d’un forn de vidre a Requesens, els anys 1352 fins el 1505. Hi ha un decalatge d’anys entre aquest forn, el forn autoritzat per la vescomtessa de Rocaberti el 1380 a Guillem de Romaní, i la vidrieria que el 1345, Ramon Roger ja comercialitzava amb altres vidriers de l’Albera.
És possible que a Requesens existís més d’un forn de vidre, que ens confirmaria un comerç important amb els vidriers de Barcelona i amb els de l’Albera nord.
Es desconeix fins al moment el lloc del terme de Requesens on es trobava o trobaven els forns de vidre. Els documents investigats descriuen que el 1528 encara hi havia un vidrier a Requesens, i el 1540 un altre, que ens demostra de l’existència encara durant el segle XVI de producció de vidre a Requesens. Els investigadors ens parlen del Mas Ferrer. Es desconeix si algun dels masos de Requesens, actualment la majoria en ruïna, disposa de forn de vidre o antigament es coneixia com a Mas Ferrer.
I tornem a la Jonquera.
Els noms més coneguts del vidriers de la Jonquera, eren Jaume Roura, Joseph Roura, Baldiri Roura, Antoni Xandaran, i Magí Ardit. La família Roura va explotar sense interrupció el forn de la Trinitat (forn del vidre) fins el 1655.
La nissaga dels Roura va prosperar econòmica i socialment, per un costat amb les aliances matrimonials amb altres vidriers de l’Albera, i per altre per la situació geogràfica del forn, situat en l’eix de comunicació, com dèiem, entre Barcelona i Perpinyà, que facilitava el comerç i el transport als seus mercats.
En Josep Roure, el 1606, és membre de la confraria del Rosari i del Consell de la Universitat (Ajuntament) de la Jonquera, junt amb el seu germà Baldiri i també el vidrier Antoni Xandaran. El 1616 és Batlle (administrador i representant del compte de Peralada) i el 1633 és membre del Consell de la Corporació de Botiguers de Perpinyà. La família Roura, segons els estudis efectuats per Joan Budó Bagués, publicats a La Jonquera, retalls històrics. 2011, ens confirmen que van continuar la seva influència social, formant part del Consell de la Universitat, fins l’any 1688.
En Baldiri Roura, que fou Síndic Procurador el 1646, es casa amb Hieronima, filla de Magí Ardit, també vidrier de la Jonquera, i amb el seu germà Jaume, el 1657 construeixen un forn de vidre al municipi de Vivès, al Vallespir, any que aproximadament va acabar la fabricació de vidre a la Jonquera.
Albert Compte i Enric Juan en el seu estudi Una visió de la Jonquera i els jonquerencs en els anys immediatament anteriors al tractat dels Pirineus (primera meitat del segle XVII), publicat en els annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos de l’any 1986, ens confirma que Josep Roura era “vidriaire” així com Magi Ardit, també “vidriarie”, sogre de Baldiri Roura. En aquest estudi, Albert Compte i Enric Juan, ens parlen també com a “vidriaires” de Joan Carbó, i Antoni Xandaran, també mencionat en els estudis de Martine Camiade i Denis Fontaine.
La fabricació i el comerç de vidre a l’entorn de l’Albera, devien ser molt importants en aquella època. Es coneix un floreixent mercat de vidre a Perpinyà i forns productors a molts pobles de l’Albera nord i sud (La Roca, El Vilar de Vilallongue dels Monts, Palau del Vidre, Montesquiu, Requesens, la Jonquera, Agullana, etc. )
L’artesania del vidre a Catalunya sembla ser que decau a la segona meitat del segle XVII, degut especialment als conflictes entre França i Espanya i a la pèrdua del Rosselló amb el Tractat dels Pirineus el 1659, que afecten molt el comerç entre els dos països, i també per les noves modes amb la introducció de la vidrieria alemanya i de Bohèmia als mercats de Barcelona i de Perpinyà.
En relació al carrer del Vidre, no sembla que tingui cap relació amb la fabricació o venda de vidre, ja que l’expansió urbana de la Jonquera cap els actuals carrers de Cantallops, Rocabertí i Vidre, fou a la segona meitat del s.XVIII, quan ja no consta que existís cap vidrier ni forn de vidre a la vila. Possiblement deu el seu nom, al volgut homenatge dels mandataris de l’època a la tradició vidriera de la Jonquera en els segles XV al XVII.
Article de Jordi Cabezas i Llobet
Febrer de 2012
Publicat a L'Esquerda de la Bastida 125 - 1 de març de 2012
També existeix a la Jonquera el carrer del vidre, però no resta cap document als arxius municipals, memòria escrita ni oral, que ens parli que entre els segles XV i XVI existís al nostre poble un forn de vidre i un altre a Requesens, el segle XIV, amb una floreixent producció, com ens demostren els estudis efectuats per Martine Camiade, professora de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, membre de l’ICRESS i autora de diversos llibres i treballs sobre l’Albera i l’espai català transfronterer.
Amb la professora Camiade també hi ha treballat Denis Fontaine, historiador i especialista en l’artesanat del vidre al Rosselló.
Els seus estudis els han publicat en el llibre Verreries. Verriers catalans. L’Albera, Palau del Vidre, Perpignan i ens descobreixen la relació dels vidriers de la Jonquera, amb altres vidriers del Rosselló i el comerç amb Perpinyà i França, degut a la situació estratègica del forn de vidre de la Jonquera, a peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
La producció del forn de vidre, conegut en els documents notarials investigats, com a forn de la Trinitat, es manté actiu durant més d’un segle (1526-1655).
Segons ens descriuen els investigadors Camiade i Fontaine, el nom de forn de la Trinitat, deu procedir de la capçalera trilobulada de l’ermita de Sant Martí, que es troba a pocs metres al sud del forn de vidre, elevada dalt d’un turó, i que a conseqüència de la seva proximitat del forn de vidre, els jonquerencs devien popularitzar en algun moment del segle XVI, o en el moment de la construcció del mas, incorporat a la capella, amb el nom de Sant Martí del Forn del Vidre.
Es coneixen documents notarials que descriuen 15 vidriers al forn de la Trinitat de la Jonquera entre 1544 i 1655. De 1549-1599, 8 vidriers, de 1600-1652, 7 vidriers, i 2 vidriers a Requesens de 1528 i 1540.
Els estudis de Martine Camiade i Denis Fontaine, ens parlen així mateix d’un forn de vidre (forn de recuit) a Requesens, concedit el 23 de febrer de 1380 per Esclarmonde, vescomtessa de Rocabertí, a Guillem de Romaní de Sant Llorenç de Sambuca i Joan Martí de la Jonquera. Van construir un forn, amb casa i edificis annexes, per coure el vidre i vendre en tot el territori dels Rocabertí. Així mateix es coneix, per mitjà de documents notarials, de l’existència, el 1345, d’una vidrieria, també a Requesens, propietat de Ramon Roger, procedent de Sant Celoni, que comercialitzava amb els vidriers de La Roca de l’Albera, el Vilar i Requesens, per mitjà del camí que unia les propietats dels vescomtes de Rocabertí amb les poblacions del nord de l’Albera.
Silvia Cañellas i Martínez i M. Carmen Domínguez i Rodés, en el seu estudi Els Forns de Vidre a Barcelona i la seva rodalia . s XIV – XVI, publicat en l’Anuari d’Estudis Medievals AEM, el 2008, ens confirmen l’existència d’un forn de vidre a Requesens, els anys 1352 fins el 1505. Hi ha un decalatge d’anys entre aquest forn, el forn autoritzat per la vescomtessa de Rocaberti el 1380 a Guillem de Romaní, i la vidrieria que el 1345, Ramon Roger ja comercialitzava amb altres vidriers de l’Albera.
És possible que a Requesens existís més d’un forn de vidre, que ens confirmaria un comerç important amb els vidriers de Barcelona i amb els de l’Albera nord.
Es desconeix fins al moment el lloc del terme de Requesens on es trobava o trobaven els forns de vidre. Els documents investigats descriuen que el 1528 encara hi havia un vidrier a Requesens, i el 1540 un altre, que ens demostra de l’existència encara durant el segle XVI de producció de vidre a Requesens. Els investigadors ens parlen del Mas Ferrer. Es desconeix si algun dels masos de Requesens, actualment la majoria en ruïna, disposa de forn de vidre o antigament es coneixia com a Mas Ferrer.
I tornem a la Jonquera.
Els noms més coneguts del vidriers de la Jonquera, eren Jaume Roura, Joseph Roura, Baldiri Roura, Antoni Xandaran, i Magí Ardit. La família Roura va explotar sense interrupció el forn de la Trinitat (forn del vidre) fins el 1655.
La nissaga dels Roura va prosperar econòmica i socialment, per un costat amb les aliances matrimonials amb altres vidriers de l’Albera, i per altre per la situació geogràfica del forn, situat en l’eix de comunicació, com dèiem, entre Barcelona i Perpinyà, que facilitava el comerç i el transport als seus mercats.
En Josep Roure, el 1606, és membre de la confraria del Rosari i del Consell de la Universitat (Ajuntament) de la Jonquera, junt amb el seu germà Baldiri i també el vidrier Antoni Xandaran. El 1616 és Batlle (administrador i representant del compte de Peralada) i el 1633 és membre del Consell de la Corporació de Botiguers de Perpinyà. La família Roura, segons els estudis efectuats per Joan Budó Bagués, publicats a La Jonquera, retalls històrics. 2011, ens confirmen que van continuar la seva influència social, formant part del Consell de la Universitat, fins l’any 1688.
En Baldiri Roura, que fou Síndic Procurador el 1646, es casa amb Hieronima, filla de Magí Ardit, també vidrier de la Jonquera, i amb el seu germà Jaume, el 1657 construeixen un forn de vidre al municipi de Vivès, al Vallespir, any que aproximadament va acabar la fabricació de vidre a la Jonquera.
Albert Compte i Enric Juan en el seu estudi Una visió de la Jonquera i els jonquerencs en els anys immediatament anteriors al tractat dels Pirineus (primera meitat del segle XVII), publicat en els annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos de l’any 1986, ens confirma que Josep Roura era “vidriaire” així com Magi Ardit, també “vidriarie”, sogre de Baldiri Roura. En aquest estudi, Albert Compte i Enric Juan, ens parlen també com a “vidriaires” de Joan Carbó, i Antoni Xandaran, també mencionat en els estudis de Martine Camiade i Denis Fontaine.
La fabricació i el comerç de vidre a l’entorn de l’Albera, devien ser molt importants en aquella època. Es coneix un floreixent mercat de vidre a Perpinyà i forns productors a molts pobles de l’Albera nord i sud (La Roca, El Vilar de Vilallongue dels Monts, Palau del Vidre, Montesquiu, Requesens, la Jonquera, Agullana, etc. )
L’artesania del vidre a Catalunya sembla ser que decau a la segona meitat del segle XVII, degut especialment als conflictes entre França i Espanya i a la pèrdua del Rosselló amb el Tractat dels Pirineus el 1659, que afecten molt el comerç entre els dos països, i també per les noves modes amb la introducció de la vidrieria alemanya i de Bohèmia als mercats de Barcelona i de Perpinyà.
En relació al carrer del Vidre, no sembla que tingui cap relació amb la fabricació o venda de vidre, ja que l’expansió urbana de la Jonquera cap els actuals carrers de Cantallops, Rocabertí i Vidre, fou a la segona meitat del s.XVIII, quan ja no consta que existís cap vidrier ni forn de vidre a la vila. Possiblement deu el seu nom, al volgut homenatge dels mandataris de l’època a la tradició vidriera de la Jonquera en els segles XV al XVII.
Article de Jordi Cabezas i Llobet
Febrer de 2012
Publicat a L'Esquerda de la Bastida 125 - 1 de març de 2012
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari