Més que divendres sant va ser un sant divendres a la capital de la Garrotxa. S'hi van complir els pronòstics més optimistes: l'Olot no va fallar contra la Jonquera i el Peralada va ensopegar a Vilafranca, de manera que els garrotxins arribaran a la cita del dia de Sant Jordi amb la possibilitat de guanyar la lliga matemàticament al camp del rival més directe. Un escenari que semblava impensable fa unes jornades.

L'Olot tenia molt present la derrota del segon classificat i va sortir al camp decidit a aprofitar-la. Tant és així que va servir tres córners en només nou minuts i, en el tercer, ja va batre Toni Montero. Tito Malagón, especialment precís en les centrades, va posar la pilota al cap de Jose i la rematada del central va tocar en un jugador de la Jonquera abans d'entrar al fons de la porteria.

Algú podia pensar que havent marcat l'1-0 tan aviat, l'Olot tindria un partit tranquil, però res més lluny de la realitat. Com li va passar al camp del Sabadell B, no va saber sentenciar la victòria i el rival va anar creixent amb el pas dels minuts. La Jonquera, conscient que necessitava sumar per alimentar les possibilitats de permanència, va jugar a remolc, però no es va rendir mai.

Durant la primera meitat, els alt-empordanesos van estar, alhora, lluny i prop de l'empat. Lluny, perquè l'Olot va dominar el joc en la primera mitja hora i Sergio Álvarez va intentar-ho amb dos xuts, i a prop, perquè sempre van estar vius i Òscar Molina va disposar d'un clar un contra un davant de Ginard que no va definir bé per poc. Aquesta ocasió va ser un toc d'atenció per a l'Olot, que en la segona meitat va voler evitar ensurts. Va aconseguir complir l'objectiu a mitges.

L'equip dirigit per Ramon Calderé va guanyar quota de pilota i va jugar amb una tranquil·litat relativa. Hauria estat total si Dembo hagués marcat el 2-0 en la primera que va tenir sortint des de la banqueta –va entrar sol a l'àrea per la dreta i va xutar a fora– o si Marc Mas hagués arribat a una passada de la mort d'Alfredo per la banda esquerra. La Jonquera, al seu torn, només feia perillar la victòria local en alguna jugada aïllada, però va ser prou important per haver pogut fer callar l'estadi municipal. La més clara va arribar al final en una acció embolicada dins l'àrea que va acabar amb un xut tou a les mans del porter Xavi Ginard.