La Jonquera va aconseguir una d'aquelles victòries que reforcen un col·lectiu, sobretot quan les coses van maldades i qualsevol imput positiu es transforma en esperança i força per aconseguir l'objectiu. L'equip fronterer es va aixecar ben d'hora, va fer els 320 quilòmetres que separen la Jonquera i Ascó i va endur-se els tres punts de tornada gràcies als gols d'Aleix Feixas, des del punt de penal, i de Marc Vilà. La victòria, la segona consecutiva, permet a l'equip de l'Alt Empordà creure més que mai en la permanència i mantenir-se fora del descens directe. Continuar sumant i escalar alguna posició per evitar els compensats també és important.

El matx va començar de la millor manera. Amb un domini altern, la Jonquera ben ordenat i els locals sense trobar la fórmula per fer mal, unes mans de Socias després d'un rebot en una jugada dividida van permetre que Aleix Feixas transformés una pena màxima per avançar el conjunt dirigit per Galli (16').

El 0-1 va esperonar l'equip de Santi Castillejo, que va pressionar de valent els jonquerencs fins que va tancar-los en el seu propi camp. La muralla empordanesa, però, va evitar que cap de les arribades es convertís en ocasió perillosa de gol.

La segona part va continuar amb la mateixa tònica que la primera. L'Ascó, cada vegada més desesperat, no feia mal a la Jonquera, cada vegada més còmode, i és que, fins i tot, van protestar un possible penal de Sergio Fuertes en el 54', encara que l'àrbitre també en va ometre un a l'àrea fronterera amb un penal sobre Hèctor (85'). A la desesperada, els de la Ribera d'Ebre, que veien com les possibilitats de play-off d'ascens desapareixien, no van evitar que la Jonquera, en un contraatac de llibre sentenciés el matx amb la diana de Marc Vilà (87').

L'eufòria empordanesa es va reflectir al final, i és que, quan falten dues jornades, la salvació és més possible que mai.