El TSJC anul·la l'autorització del parc eòlic de Sant Julià dels Torts
Tercera i definitiva sentència judicial anul·la l’autorització pel parc eòlic de Sant Julià
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó novament a l'entitatIAEDEN-Salvem l'Empordà a través d'una sentència per tal d'anul·lar l'autorització per al parc eòlic de Sant Julià dels Torts. Segons publica avui IAEDEN al seu web "han calgut 10 anys i més de 10.000€ per demostrar que l'administració no respecta les seves pròpies lleis ambientals". També recorda que "ha estat possible gràcies a la voluntat i paciència d'una bona part de la societat civil de la Jonquera, que des del primer moment ha defensat la muntanya de Sant Julià. Les aportacions de les entitats GAT (Grup d'art i treball), Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca, Centre Excursionista Jonquerenc, i del grup local d'ERC han contribuït a portar aquest llarg procediment fins al final".
El projecte de parc eòlic de Sant Julià no responia als criteris per a la implantació d'energies renovables que reclamaven des de Salvem L'Empordà. L'inici del cas es remunta al 2002, quan l'empresa WindmasterSpain S. L. va presentar un projecte d'un parc eòlic al paratge de la muntanya de Sant Julià de la Jonquera. El projecte plantejava aixecar disset aerogeneradors de 125 metres d'alçada (una torre de 80 metres i les aspes de 90 de diàmetre) i una línia d'evacuació de 24,5 quilòmetres. El projecte va aixecar immediatament l'oposició del territori, tant a nivell polític com d'entitats ecologistes. Tot i això, l'any 2006 la Generalitat el va autoritzar. La Iaeden-Salvem l'Empordà van presentar recurs a l'autorització i, quan finalment els van denegar tots els arguments, van recórrer als tribunals. Van presentar un recurs contenciós administratiu davant el TSJC el 2007.
Les entitats van defensar que un parc d'aquestes característiques tindria un gran impacte en una zona d'alt valor natural: la muntanya de Sant Julià està dins el PEIN del Massís de Salines-Alta Garrotxa i la Xarxa Natura 2000, que a la vegada estava protegit per l'Ajuntament de la Jonquera com Paratge Natural d'Interès Local i connector ecològic entre els espais naturals del Massís de les Salines i l'Albera.
Amb aquests arguments a la mà, van sol·licitar al TSJC poder encarregar un informe pericial al Consell Català de Protecció de la Natura, perquè avalués l'impacte ambiental de la infraestructura. El TSJC ho va desestimar i va designar un enginyer industrial perquè fes el dictamen. A més, el cost de l'informe eren 2.500 euros. La Iaeden va renunciar a la prova perquè considerava que aquest perfil professional no està capacitat per fer un informe d'aquest tipus i no podia sufragar el cost.
Aquesta nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rectifica una sentència anterior, del mateix Tribunal, que la IAEDEN-Salvem l'Empordà va recórrer al Tribunal Suprem.
Des de IAEDEN recorden els antecedents:
• El 2002 l'empresa WindmasterSpainSL va presentar un projecte d'un parc eòlic al paratge de la muntanya de Sant Julià de la Jonquera. El projecte es va modificar durant la seva tramitació i finalment plantejava 17 aerogeneradors de 125m d'alçada (torre de 80m i aspes de 90m de diàmetre) i una línia d'evacuació de 24,5km. Entitats i partits de la Jonquera, conjuntament amb la IAEDEN-Salvem l'Empordà, es van oposar a aquest projecte però el 2006 la Generalitat el va autoritzar. Quan també es van desestimar els recursos contra aquesta autorització, vam presentar un contenciós administratiu al TSJC el 2007.
• El 2011 el TSJC va dictar sentència desestimatòria del recurs basada en què no havíem provat les greus afectacions ambientals que havíem denunciat. Tot i haver proposat la pràctica d'una prova pericial per part del Consell de Protecció de la Natura* sobre l'impacte ambiental del Parc i les afectacions a l'avifauna, el TSJC, va admetre la prova pericial però va ordenar que l'executés un enginyer industrial. Considerant que aquest no serviria per dictaminar sobre els temes d'impactes ambientals, i també per l'elevat cost que suposaria aquest informe, vam impugnar el canvi arbitrari del pèrit per part de la Sala fins a quatre vegades. I després de la desestimació d'aquests quatre recursos per part del TSJC vam renunciar a la prova en la forma imposada pel TSJC. Va ser llavors que el TSJC va dictar la sentència desfavorable.
• Contra aquesta sentència, el 2012 vam presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, basat en nombrosos motius, si bé el primer era que el TSJC ens va deixar indefensos en denegar-nos l'aportació d'una prova pericial per una institució científica adient i també per imposar arbitràriament un expert fora de les nostres possibilitats econòmiques i de titulació inadequada.
• A l'estiu de 2015, el Tribunal Suprem ens va donar la raó, revocant la sentència del TSJC i ordenant-lo d'obrir de nou el procediment judicial, practicant aquesta vegada la prova pericial per part del Consell de Protecció de la Natura, és a dir, en la forma que nosaltres havíem proposat.
El Consell de Protecció de la Natura va presentar el seu informe el gener de 2016 i, basant-se en aquest informe com a prova pericial, ara el TSJC ha admès una part dels nostres arguments que eren i són:
1. La falta de propostes d'alternatives d'emplaçament.
2. La falta d'anàlisi i dades sobre l'afectació a la tortuga mediterrània com a espècie amenaçada.
3. La manca d'anàlisi de l'efecte sobre el Pla de recuperació del trencalòs.
4. La falta d'un estudi acurat dels efectes sobre les rutes migratòries de les aus i la improcedència de posposar-lo.
5. L'estudi massa genèric de l'impacte sobre flora.
6. La improcedència de preveure a la Declaració d'Impacte Ambiental els canvis d'ubicació de 12 dels 17 aerogeneradors sense avaluar els impactes en les noves ubicacions.
7. Que l'Estudi d'Impacte Ambiental oferia dades genèriques i parcials que no feien possible avaluar de manera adequada l'impacte ambiental del projecte de parc eòlic.
Per tot això, la nova sentència anul·la la resolució de 21 d'abril de 2006 de la Generalitat que va atorgar l'autorització per instal·lar el Parc eòlic, la resolució de 16 de Juliol de 2007 que va desestimar el recurs d'alçada de la IAEDEN-Salvem l'Empordà i també anul·la la Declaració d'Impacte Ambiental del projecte. A més, ordena que caldrà retrotraure les actuacions i en el seu cas repetir l'avaluació ambiental amb totes les dades que hi mancaven per poder avaluar l'impacte ambiental real del parc eòlic projectat.
Des de IAEDEN esperen "que aquesta sentència serveixi també de precedent per als altres projectes de macro-parcs eòlics que es pretenen instal·lar a les Salines-Bassegoda i l'Albera, a banda i banda del pas del Portús que ja està prou castigat per les grans infraestructures".
El projecte de parc eòlic de Sant Julià no responia als criteris per a la implantació d'energies renovables que reclamaven des de Salvem L'Empordà. L'inici del cas es remunta al 2002, quan l'empresa WindmasterSpain S. L. va presentar un projecte d'un parc eòlic al paratge de la muntanya de Sant Julià de la Jonquera. El projecte plantejava aixecar disset aerogeneradors de 125 metres d'alçada (una torre de 80 metres i les aspes de 90 de diàmetre) i una línia d'evacuació de 24,5 quilòmetres. El projecte va aixecar immediatament l'oposició del territori, tant a nivell polític com d'entitats ecologistes. Tot i això, l'any 2006 la Generalitat el va autoritzar. La Iaeden-Salvem l'Empordà van presentar recurs a l'autorització i, quan finalment els van denegar tots els arguments, van recórrer als tribunals. Van presentar un recurs contenciós administratiu davant el TSJC el 2007.
Les entitats van defensar que un parc d'aquestes característiques tindria un gran impacte en una zona d'alt valor natural: la muntanya de Sant Julià està dins el PEIN del Massís de Salines-Alta Garrotxa i la Xarxa Natura 2000, que a la vegada estava protegit per l'Ajuntament de la Jonquera com Paratge Natural d'Interès Local i connector ecològic entre els espais naturals del Massís de les Salines i l'Albera.
Amb aquests arguments a la mà, van sol·licitar al TSJC poder encarregar un informe pericial al Consell Català de Protecció de la Natura, perquè avalués l'impacte ambiental de la infraestructura. El TSJC ho va desestimar i va designar un enginyer industrial perquè fes el dictamen. A més, el cost de l'informe eren 2.500 euros. La Iaeden va renunciar a la prova perquè considerava que aquest perfil professional no està capacitat per fer un informe d'aquest tipus i no podia sufragar el cost.
Aquesta nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rectifica una sentència anterior, del mateix Tribunal, que la IAEDEN-Salvem l'Empordà va recórrer al Tribunal Suprem.
Des de IAEDEN recorden els antecedents:
• El 2002 l'empresa WindmasterSpainSL va presentar un projecte d'un parc eòlic al paratge de la muntanya de Sant Julià de la Jonquera. El projecte es va modificar durant la seva tramitació i finalment plantejava 17 aerogeneradors de 125m d'alçada (torre de 80m i aspes de 90m de diàmetre) i una línia d'evacuació de 24,5km. Entitats i partits de la Jonquera, conjuntament amb la IAEDEN-Salvem l'Empordà, es van oposar a aquest projecte però el 2006 la Generalitat el va autoritzar. Quan també es van desestimar els recursos contra aquesta autorització, vam presentar un contenciós administratiu al TSJC el 2007.
• El 2011 el TSJC va dictar sentència desestimatòria del recurs basada en què no havíem provat les greus afectacions ambientals que havíem denunciat. Tot i haver proposat la pràctica d'una prova pericial per part del Consell de Protecció de la Natura* sobre l'impacte ambiental del Parc i les afectacions a l'avifauna, el TSJC, va admetre la prova pericial però va ordenar que l'executés un enginyer industrial. Considerant que aquest no serviria per dictaminar sobre els temes d'impactes ambientals, i també per l'elevat cost que suposaria aquest informe, vam impugnar el canvi arbitrari del pèrit per part de la Sala fins a quatre vegades. I després de la desestimació d'aquests quatre recursos per part del TSJC vam renunciar a la prova en la forma imposada pel TSJC. Va ser llavors que el TSJC va dictar la sentència desfavorable.
• Contra aquesta sentència, el 2012 vam presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, basat en nombrosos motius, si bé el primer era que el TSJC ens va deixar indefensos en denegar-nos l'aportació d'una prova pericial per una institució científica adient i també per imposar arbitràriament un expert fora de les nostres possibilitats econòmiques i de titulació inadequada.
• A l'estiu de 2015, el Tribunal Suprem ens va donar la raó, revocant la sentència del TSJC i ordenant-lo d'obrir de nou el procediment judicial, practicant aquesta vegada la prova pericial per part del Consell de Protecció de la Natura, és a dir, en la forma que nosaltres havíem proposat.
El Consell de Protecció de la Natura va presentar el seu informe el gener de 2016 i, basant-se en aquest informe com a prova pericial, ara el TSJC ha admès una part dels nostres arguments que eren i són:
1. La falta de propostes d'alternatives d'emplaçament.
2. La falta d'anàlisi i dades sobre l'afectació a la tortuga mediterrània com a espècie amenaçada.
3. La manca d'anàlisi de l'efecte sobre el Pla de recuperació del trencalòs.
4. La falta d'un estudi acurat dels efectes sobre les rutes migratòries de les aus i la improcedència de posposar-lo.
5. L'estudi massa genèric de l'impacte sobre flora.
6. La improcedència de preveure a la Declaració d'Impacte Ambiental els canvis d'ubicació de 12 dels 17 aerogeneradors sense avaluar els impactes en les noves ubicacions.
7. Que l'Estudi d'Impacte Ambiental oferia dades genèriques i parcials que no feien possible avaluar de manera adequada l'impacte ambiental del projecte de parc eòlic.
Per tot això, la nova sentència anul·la la resolució de 21 d'abril de 2006 de la Generalitat que va atorgar l'autorització per instal·lar el Parc eòlic, la resolució de 16 de Juliol de 2007 que va desestimar el recurs d'alçada de la IAEDEN-Salvem l'Empordà i també anul·la la Declaració d'Impacte Ambiental del projecte. A més, ordena que caldrà retrotraure les actuacions i en el seu cas repetir l'avaluació ambiental amb totes les dades que hi mancaven per poder avaluar l'impacte ambiental real del parc eòlic projectat.
Des de IAEDEN esperen "que aquesta sentència serveixi també de precedent per als altres projectes de macro-parcs eòlics que es pretenen instal·lar a les Salines-Bassegoda i l'Albera, a banda i banda del pas del Portús que ja està prou castigat per les grans infraestructures".
Un altre cop judicial a l'especulació i la desmesura eòlica.
Ajudem a la Iaeden a pagar els processos judicials.
Moltes gràcies
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari