La Jonquera a l’època dels romans (II)
En l’anterior article del mes de maig vaig descriure la construcció de la Via Domitia-Via Augusta al seu pas per Panissars i pel terme de La Jonquera els anys 118-121 aC i els Trofeus de Pompeu del Coll de Panissars, l’any 71 aC. En aquest article farem un repàs del jaciment del camí de Panissars, sota el coll, denominat Mansio summum pyrenaeum del segle II dC, del mil·liari trobat als camps del forn del vidre, i de les restes de Deciana descobertes recentment a la zona dels Palaus.
Jaciment del camí de Panissars. Mansio Summum pyrenaeum
Com a continuació de les excavacions descrites en l’anterior article efectuades als Trofeus de Pompeu, al coll de Panissars, l’any 1998 es varen reiniciar les tasques d’excavació sota la direcció dels arqueòlegs Lluís Palahí i Francesc Busquets. El projecte, finançat per un programa d’investigació interregional de la Comunitat Econòmica Europea i per l’Ajuntament de La Jonquera, preveia resseguir la Via Augusta per la vessant sud, iniciar tasques de consolidació de les excavacions dels Trofeus de Pompeu i descobrir la funcionalitat d’unes estructures descobertes al camí que mena cap al coll, des de la Jonquera, a uns dos-cents metres a migdia dels trofeus.
Després de consolidar algunes estructures malmeses dels trofeus, es va treballar i excavar en uns 50 m. de via romana, cap al sud. La via té una forta pendent i en trams llargs i corbes de 180º arriben al pla, on es troba la mansio a uns 200 m. del coll. La via sembla que es va utilitzar entre els segles II aC i la baixa antiguitat, possiblement fins els segles IX-XI, que es convertí en una de les entrades a la Península del camí de Santiago, com ho confirmen els enterraments localitzats de l’època, al llarg de la via, dalt del coll.
La importància de l’excavació es va consolidar amb la confirmació que les restes romanes descobertes per mitjà d’uns murs d’opus caementicium i fragments de ceràmica que existien al costat del camí de Panissars es convertien en la mansio summum pyrenaeum, i no es tractava d’una simple vila romana. Per les troballes de ceràmica i gran quantitat de monedes romanes recuperades, inusual en una vila normal, els arqueòlegs confirmen que es tracta d’un edifici molt freqüentat per viatgers, amb l’existència així mateix d’una instal·lació termal. Les fonts històriques fan referència a l’existència en el pas localitzat entre la Gàl·lia i Hispània d’una mansio, coneguda amb el nom, en els diversos itineraria, de Summum Pyrenaeum .
Les mansios formaven part de l’estructura del servei públic encarregat del transport de persones i mercaderies pertanyents a l’Estat. Eren estacions de posta o d’etapa, que havien de disposar de cotxera, quadra i graners, d’allotjament pels guardians, conductors i viatgers. Aquestes estacions se situaven a la distància d’una jornada de marxa entre elles.
L’estructura dels edificis excavats corresponen exactament a les necessitats d’una mansio, però encara queden dades per estudiar i analitzar, com per exemple la relativa proximitat existent entre aquesta mansio del summum pyrenaeum i la de Deciana, situada a les proximitats de la Jonquera, a la zona dels Palaus, a l’Estrada.
Una possibilitat que comportaria l’existència de dues mansios tan properes podria ser la creixent importància de l’ús del pas del Portús que, posteriorment, en època medieval, substituirà en gran mesura el del Panissars. En aquest cas els viatgers que travessessin pel Portús no tenien accés a la mansio de Panissars, i d’aquí la importància de Deciana.
Altres hipòtesis dels arqueòlegs són que la mansio de Panissars, degut al seu punt estratègic, va esdevenir un punt més de caire militar i la ubicació a la plana de la mansio de Deciana va esdevenir com un espai amb més seguretat pels viatgers i els materials emmagatzemats.
De la interpretació dels arqueòlegs del conjunt d’edificis que composen la mansio summum pyrenaeum de Panissars podem convenir que es va tractar de la primera estació de servei al viatger del nostre territori, que procedents de Roma i de la Gal·lia, entraven a Hispania. Una premonició del que seria el nostre futur?
1. DECIANA. VIA AUGUSTA.
Amb motiu dels treballs arqueològics endegats amb motiu del projecte d’impacte ambiental del Parc Eòlic de l’Auleda, i de la línia elèctrica de 132 kv, en el tram de La Jonquera i d’Agullana, els arqueòlegs Marta Fàbregas i Espadaler i Francesc Busquets i Costa, donen unes informacions del descobriment a la zona dels Palaus, d’algun tram que conserva encara restes d’empedrat original de la calçada romana i dels murs perimetrals exteriors.
Igualment, a la zona dels Palaus descobreixen un jaciment arqueològic de l’època romana, que identifiquen com la mansio de la via Augusta, coneguda amb el nom de Deciana. Troben nombrós material de l’època romana, -tègules, fragments d’opus signinum, ceràmica comuna i algun fragment d’ànfora, a més de nombrosos blocs de pedres escairats i desbastats.
A manca d’una excavació mes sistemàtica i continuada, que per la importància del jaciment seria molt interessant poder portar a terme, conclouen que, segons la situació, es troben davant de les restes de la mansio Deciana.
2. MIL·LIARI ALS CAMPS DEL FORN DEL VIDRE.
Amb motiu de les prospeccions arqueològiques realitzades l’any 2004 a l’entorn del Túnel del Tren de Gran Velocitat, els Arqueòlegs Daniel Vazquez Alvarez i Emiliano Hinojo Garcia, a la zona sud dels camps del Forn del Vidre, en un lloc molt proper al camí de Sant Julià que surt de la Carretera Nacional II, van descobrir la base d’un Mil·liari, un monòlit d’ 1,25 m. d’alt, amb un fragment d’inscripció epigràfica. Segons les dades de la inscripció s’ha pogut datar com del període de l’Emperador Marco Aureli Antonio Caracalla (211-217) de la dinastia dels Severs.
Els arqueòlegs han determinat que el lloc del monòlit no és l’original, i que devia rodolar cap avall com a conseqüència de les pluges o d’altres circumstàncies. Però el que queda clar és que la Via Augusta discorria en un lloc molt proper, segurament per sota de l’actual carretera Nacional II, uns 50 metres a l’est de la troballa.
BIBLIOGRAFIA
La Via Domitia des Pyrénées aux Alpes, de Pierre A.Clément. Editions Ouest-France. Édilarge S.A. Rennes. France. 2005.
Història de l’Alt Empordà, de varis autors. Publicada per la Diputació de Girona. Any 2000.
La campanya d’excavacions de 1991 a Santa Maria de Panissars. La Jonquera. Alt Empordà. J.M.Nolla i I.Rodà. Primeres Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Any 1992.
Jaciment del camí de Panissars. La Jonquera.Alt Empordà. Francesc Busquets i Lluis Palahí. Cinquenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Any 2000
Prospeccions arqueloògiques realitzades per l’estudi d’impacte ambiental del Parc eòlic de l’Auleda i la Línia Electrica 132 en el tram de La Jonquera i Agullana. Marta Fàbregas i Espadaler i Francesc Busquets i Costa. Cinquenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines. Any 2.000
El Vessant Mediterrani dels Pirineus. 2000 anys d’història i més... de Martine Camiade, Jean-Pierre Lacombe Massot i Joan Tocabens. Sources d’Argelers de la Marenda. Any 2008.
Article original publicat a L'Esquerda de la Bastida 140
Jordi Cabezas Llobet - Maig de 2013
Jcabezas4647@gmail.com
Jaciment del camí de Panissars. Mansio Summum pyrenaeum
Com a continuació de les excavacions descrites en l’anterior article efectuades als Trofeus de Pompeu, al coll de Panissars, l’any 1998 es varen reiniciar les tasques d’excavació sota la direcció dels arqueòlegs Lluís Palahí i Francesc Busquets. El projecte, finançat per un programa d’investigació interregional de la Comunitat Econòmica Europea i per l’Ajuntament de La Jonquera, preveia resseguir la Via Augusta per la vessant sud, iniciar tasques de consolidació de les excavacions dels Trofeus de Pompeu i descobrir la funcionalitat d’unes estructures descobertes al camí que mena cap al coll, des de la Jonquera, a uns dos-cents metres a migdia dels trofeus.
Després de consolidar algunes estructures malmeses dels trofeus, es va treballar i excavar en uns 50 m. de via romana, cap al sud. La via té una forta pendent i en trams llargs i corbes de 180º arriben al pla, on es troba la mansio a uns 200 m. del coll. La via sembla que es va utilitzar entre els segles II aC i la baixa antiguitat, possiblement fins els segles IX-XI, que es convertí en una de les entrades a la Península del camí de Santiago, com ho confirmen els enterraments localitzats de l’època, al llarg de la via, dalt del coll.
La importància de l’excavació es va consolidar amb la confirmació que les restes romanes descobertes per mitjà d’uns murs d’opus caementicium i fragments de ceràmica que existien al costat del camí de Panissars es convertien en la mansio summum pyrenaeum, i no es tractava d’una simple vila romana. Per les troballes de ceràmica i gran quantitat de monedes romanes recuperades, inusual en una vila normal, els arqueòlegs confirmen que es tracta d’un edifici molt freqüentat per viatgers, amb l’existència així mateix d’una instal·lació termal. Les fonts històriques fan referència a l’existència en el pas localitzat entre la Gàl·lia i Hispània d’una mansio, coneguda amb el nom, en els diversos itineraria, de Summum Pyrenaeum .
Les mansios formaven part de l’estructura del servei públic encarregat del transport de persones i mercaderies pertanyents a l’Estat. Eren estacions de posta o d’etapa, que havien de disposar de cotxera, quadra i graners, d’allotjament pels guardians, conductors i viatgers. Aquestes estacions se situaven a la distància d’una jornada de marxa entre elles.
L’estructura dels edificis excavats corresponen exactament a les necessitats d’una mansio, però encara queden dades per estudiar i analitzar, com per exemple la relativa proximitat existent entre aquesta mansio del summum pyrenaeum i la de Deciana, situada a les proximitats de la Jonquera, a la zona dels Palaus, a l’Estrada.
Una possibilitat que comportaria l’existència de dues mansios tan properes podria ser la creixent importància de l’ús del pas del Portús que, posteriorment, en època medieval, substituirà en gran mesura el del Panissars. En aquest cas els viatgers que travessessin pel Portús no tenien accés a la mansio de Panissars, i d’aquí la importància de Deciana.
Altres hipòtesis dels arqueòlegs són que la mansio de Panissars, degut al seu punt estratègic, va esdevenir un punt més de caire militar i la ubicació a la plana de la mansio de Deciana va esdevenir com un espai amb més seguretat pels viatgers i els materials emmagatzemats.
De la interpretació dels arqueòlegs del conjunt d’edificis que composen la mansio summum pyrenaeum de Panissars podem convenir que es va tractar de la primera estació de servei al viatger del nostre territori, que procedents de Roma i de la Gal·lia, entraven a Hispania. Una premonició del que seria el nostre futur?
1. DECIANA. VIA AUGUSTA.
Amb motiu dels treballs arqueològics endegats amb motiu del projecte d’impacte ambiental del Parc Eòlic de l’Auleda, i de la línia elèctrica de 132 kv, en el tram de La Jonquera i d’Agullana, els arqueòlegs Marta Fàbregas i Espadaler i Francesc Busquets i Costa, donen unes informacions del descobriment a la zona dels Palaus, d’algun tram que conserva encara restes d’empedrat original de la calçada romana i dels murs perimetrals exteriors.
Igualment, a la zona dels Palaus descobreixen un jaciment arqueològic de l’època romana, que identifiquen com la mansio de la via Augusta, coneguda amb el nom de Deciana. Troben nombrós material de l’època romana, -tègules, fragments d’opus signinum, ceràmica comuna i algun fragment d’ànfora, a més de nombrosos blocs de pedres escairats i desbastats.
A manca d’una excavació mes sistemàtica i continuada, que per la importància del jaciment seria molt interessant poder portar a terme, conclouen que, segons la situació, es troben davant de les restes de la mansio Deciana.
2. MIL·LIARI ALS CAMPS DEL FORN DEL VIDRE.
Amb motiu de les prospeccions arqueològiques realitzades l’any 2004 a l’entorn del Túnel del Tren de Gran Velocitat, els Arqueòlegs Daniel Vazquez Alvarez i Emiliano Hinojo Garcia, a la zona sud dels camps del Forn del Vidre, en un lloc molt proper al camí de Sant Julià que surt de la Carretera Nacional II, van descobrir la base d’un Mil·liari, un monòlit d’ 1,25 m. d’alt, amb un fragment d’inscripció epigràfica. Segons les dades de la inscripció s’ha pogut datar com del període de l’Emperador Marco Aureli Antonio Caracalla (211-217) de la dinastia dels Severs.
Els arqueòlegs han determinat que el lloc del monòlit no és l’original, i que devia rodolar cap avall com a conseqüència de les pluges o d’altres circumstàncies. Però el que queda clar és que la Via Augusta discorria en un lloc molt proper, segurament per sota de l’actual carretera Nacional II, uns 50 metres a l’est de la troballa.
BIBLIOGRAFIA
La Via Domitia des Pyrénées aux Alpes, de Pierre A.Clément. Editions Ouest-France. Édilarge S.A. Rennes. France. 2005.
Història de l’Alt Empordà, de varis autors. Publicada per la Diputació de Girona. Any 2000.
La campanya d’excavacions de 1991 a Santa Maria de Panissars. La Jonquera. Alt Empordà. J.M.Nolla i I.Rodà. Primeres Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Any 1992.
Jaciment del camí de Panissars. La Jonquera.Alt Empordà. Francesc Busquets i Lluis Palahí. Cinquenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Any 2000
Prospeccions arqueloògiques realitzades per l’estudi d’impacte ambiental del Parc eòlic de l’Auleda i la Línia Electrica 132 en el tram de La Jonquera i Agullana. Marta Fàbregas i Espadaler i Francesc Busquets i Costa. Cinquenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines. Any 2.000
El Vessant Mediterrani dels Pirineus. 2000 anys d’història i més... de Martine Camiade, Jean-Pierre Lacombe Massot i Joan Tocabens. Sources d’Argelers de la Marenda. Any 2008.
Article original publicat a L'Esquerda de la Bastida 140
Jordi Cabezas Llobet - Maig de 2013
Jcabezas4647@gmail.com
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari