L'alcaldessa fa arribar una queixa formal al Consell Audiovisual
La reacció de l'Ajuntament de la Jonquera per les afirmacions de Sílvia Carrasco al programa Catalunya Migdia
Com alcaldessa de la Jonquera em dirigeixo a vostè per manifestar-li el malestar del municipi al qual represento, provocat per la falsa i difamatòria informació que va donar la Sra. Silvia Carrasco en el programa Catalunya Migdia el passat dimarts 21 de març, quan va dir, referint-se a la prostitució, que: "hi ha un poble sencer a Catalunya que viu d'aquest tema, que és la Jonquera".
És una lluita constant d'aquest equip de govern i de molts jonquerencs i jonquerenques trencar aquests estereotips i demostrar que la Jonquera de veritat no és la Jonquera que sovint es dóna a conèixer en alguns mitjans de comunicació.
La Jonquera és, entre altres coses, això, un petit municipi fronterer, de gent treballadora i emprenedora, de famílies d'aquí i d'allà, de grans i de menuts, i amb un gran teixit associatiu, cultural, esportiu i comercial.
Malauradament, però, pateix tots els mals d'un municipi que dista molt de qualsevol poble de 3000 habitants que geogràficament no sigui fronterer.
Com segurament sabreu, la Jonquera és un municipi fronterer per excel·lència, i per la seva especial situació geogràfica ha esdevingut municipi de frontera des de l'antiguitat. Com a municipi fronterer hem gaudit i hem patit aquesta situació al llarg de la història i la gaudim i la patim també actualment.
Per un costat disposem d'un centre de serveis dedicat als milions de visitants que cada any passen per aquest punt fronterer, que dóna feina i genera una activitat econòmica molt important per al municipi i per al país, i per altra part, pateix per les activitats il·legals i alegals que la laxa legislació espanyola sobre el tema propicia, contraposada a la francesa, que és més estricte i menys permissiva.
Permeteu-me que us faci una mica d'història. Fins a l'any 92 la Jonquera es dedicava bàsicament a la tramitació duanera. L'any 1993 es van tancar les Duanes i la majoria de la població va perdre els seus llocs de treball. La suma d'esforços de les administracions (totes elles) i petits empresaris locals (en aquell moment així ho eren...) va fer que s'optés per reconduir tota l'activitat econòmica del monocultiu dedicat a la tramitació duanera cap al sector de serveis, dedicat al transport internacional i al comerç.
Havíem d'aprofitar les oportunitats que teníem: per una banda la situació geogràfica i per altra les grans infraestructures viàries, un enclavament de vehicles pesats i de viatgers, especialment turistes que es desplacen a les zones turístiques.
La implicació de l'Ajuntament d'aquells moments va ser significativa i les hores de dedició dels meus predecessors no foren en va. Es va treballar en el POUM i es varen dibuixar i projectar el que avui són els principals polígons comercials i industrials.
Com a dades us podria donar: més de 8.000 camions diaris, de 10.000 a 25.000 persones diàries a l'estiu, caps de setmana i festius, 18.000.000 de persones que circulen per l'autopista i l'N-II, que es poden convertir en possibles compradors, 1.500.000 de persones del sud de França. I per atendre totes aquestes persones disposem de: 16 supermercats de més de 1.000 m², 13 gasolineres, 6 estancs, 46 bars i restaurants, 4 buffets lliures amb capacitat per a més de 1.000 persones diàries, 5.500 cadires de restaurant amb una mitjana de més de 4.000 menús diaris, més de 300 botigues de tota mena (perfumeries, roba de marca, recanvis, etc.) i el Gran Jonquera Outlet & Shopping que ja el primer any d'obertura va tenir més de 3.500.000 de visitants. Tot això representa més de 50.000 m² de superfície comercial
Amb 3.100 habitants, tenim una densitat comercial gairebé sis vegades superior a la de Catalunya i una densitat de restaurants i hotels 5 vegades superior a la de Catalunya. Rebem més de 6.000.000 de visites anuals, dels quals 2.000.000 són transportistes. El sector comercial i de serveis del nostre municipi genera més de 1.500 milions d'euros anuals d'ingressos. Els comerciants de la Jonquera són persones actives comercialment i sacrificades personalment, i fa molts anys que saben què representa donar un servei continuat als seus clients.
La Sra. Carrasco no deu conèixer tampoc els esforços que ha fet la Jonquera al llarg de tots aquests anys en la lluita contra la problemàtica que suposa la prostitució en la nostra vila. Per una banda l'obertura del "Paradise", que després de molts litigis, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar-nos a donar autorització d'obres, d'activitat i d'obertura d'aquest establiment. Amb informes desfavorables de Mossos d'Esquadra i del Departament d'Interior de la Generalitat, que ja preveien problemes de seguretat, de trànsit i d'ordre públic, el TSJC no els va considerar en el moment d'emetre la sentència. Per altra banda, en referència a la prostitució en via pública, a la Jonquera el problema ja havia esdevingut greu l'any 2009 i l'Ajuntament va decidir posar mesures correctores i dins les seves úniques competències per abordar aquesta problemàtica, va incorporar a l'Ordenança de Convivència Ciutadana, la prohibició d'oferir, sol·licitar, negociar o acceptar serveis sexuals retribuïts a l'espai públic.
Amb totes aquestes dades, les econòmiques i les mesures empreses per lluitar contra aquestes problemàtiques que des d'un petit municipi com el nostre no podem resoldre, crec que és prou evident que la Jonquera no viu en absolut de la prostitució.
Prego doncs que la Sra. Carrasco demani disculpes als jonquerencs i jonquerenques per aquestes calúmnies i falsedat de la informació.
Sònia Martínez Juli
Alcaldessa-Presidenta
És una lluita constant d'aquest equip de govern i de molts jonquerencs i jonquerenques trencar aquests estereotips i demostrar que la Jonquera de veritat no és la Jonquera que sovint es dóna a conèixer en alguns mitjans de comunicació.
La Jonquera és, entre altres coses, això, un petit municipi fronterer, de gent treballadora i emprenedora, de famílies d'aquí i d'allà, de grans i de menuts, i amb un gran teixit associatiu, cultural, esportiu i comercial.
Malauradament, però, pateix tots els mals d'un municipi que dista molt de qualsevol poble de 3000 habitants que geogràficament no sigui fronterer.
Com segurament sabreu, la Jonquera és un municipi fronterer per excel·lència, i per la seva especial situació geogràfica ha esdevingut municipi de frontera des de l'antiguitat. Com a municipi fronterer hem gaudit i hem patit aquesta situació al llarg de la història i la gaudim i la patim també actualment.
Per un costat disposem d'un centre de serveis dedicat als milions de visitants que cada any passen per aquest punt fronterer, que dóna feina i genera una activitat econòmica molt important per al municipi i per al país, i per altra part, pateix per les activitats il·legals i alegals que la laxa legislació espanyola sobre el tema propicia, contraposada a la francesa, que és més estricte i menys permissiva.
Permeteu-me que us faci una mica d'història. Fins a l'any 92 la Jonquera es dedicava bàsicament a la tramitació duanera. L'any 1993 es van tancar les Duanes i la majoria de la població va perdre els seus llocs de treball. La suma d'esforços de les administracions (totes elles) i petits empresaris locals (en aquell moment així ho eren...) va fer que s'optés per reconduir tota l'activitat econòmica del monocultiu dedicat a la tramitació duanera cap al sector de serveis, dedicat al transport internacional i al comerç.
Havíem d'aprofitar les oportunitats que teníem: per una banda la situació geogràfica i per altra les grans infraestructures viàries, un enclavament de vehicles pesats i de viatgers, especialment turistes que es desplacen a les zones turístiques.
La implicació de l'Ajuntament d'aquells moments va ser significativa i les hores de dedició dels meus predecessors no foren en va. Es va treballar en el POUM i es varen dibuixar i projectar el que avui són els principals polígons comercials i industrials.
Com a dades us podria donar: més de 8.000 camions diaris, de 10.000 a 25.000 persones diàries a l'estiu, caps de setmana i festius, 18.000.000 de persones que circulen per l'autopista i l'N-II, que es poden convertir en possibles compradors, 1.500.000 de persones del sud de França. I per atendre totes aquestes persones disposem de: 16 supermercats de més de 1.000 m², 13 gasolineres, 6 estancs, 46 bars i restaurants, 4 buffets lliures amb capacitat per a més de 1.000 persones diàries, 5.500 cadires de restaurant amb una mitjana de més de 4.000 menús diaris, més de 300 botigues de tota mena (perfumeries, roba de marca, recanvis, etc.) i el Gran Jonquera Outlet & Shopping que ja el primer any d'obertura va tenir més de 3.500.000 de visitants. Tot això representa més de 50.000 m² de superfície comercial
Amb 3.100 habitants, tenim una densitat comercial gairebé sis vegades superior a la de Catalunya i una densitat de restaurants i hotels 5 vegades superior a la de Catalunya. Rebem més de 6.000.000 de visites anuals, dels quals 2.000.000 són transportistes. El sector comercial i de serveis del nostre municipi genera més de 1.500 milions d'euros anuals d'ingressos. Els comerciants de la Jonquera són persones actives comercialment i sacrificades personalment, i fa molts anys que saben què representa donar un servei continuat als seus clients.
La Sra. Carrasco no deu conèixer tampoc els esforços que ha fet la Jonquera al llarg de tots aquests anys en la lluita contra la problemàtica que suposa la prostitució en la nostra vila. Per una banda l'obertura del "Paradise", que després de molts litigis, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar-nos a donar autorització d'obres, d'activitat i d'obertura d'aquest establiment. Amb informes desfavorables de Mossos d'Esquadra i del Departament d'Interior de la Generalitat, que ja preveien problemes de seguretat, de trànsit i d'ordre públic, el TSJC no els va considerar en el moment d'emetre la sentència. Per altra banda, en referència a la prostitució en via pública, a la Jonquera el problema ja havia esdevingut greu l'any 2009 i l'Ajuntament va decidir posar mesures correctores i dins les seves úniques competències per abordar aquesta problemàtica, va incorporar a l'Ordenança de Convivència Ciutadana, la prohibició d'oferir, sol·licitar, negociar o acceptar serveis sexuals retribuïts a l'espai públic.
Amb totes aquestes dades, les econòmiques i les mesures empreses per lluitar contra aquestes problemàtiques que des d'un petit municipi com el nostre no podem resoldre, crec que és prou evident que la Jonquera no viu en absolut de la prostitució.
Prego doncs que la Sra. Carrasco demani disculpes als jonquerencs i jonquerenques per aquestes calúmnies i falsedat de la informació.
Sònia Martínez Juli
Alcaldessa-Presidenta
Es vol trencar amb aquest esteriotips, però mentre l'ajuntament segueixi cobrant mooooolts i moooolts diners de les llicències de prustíbuls, és el que hi ha, una part del pressopost ve directament de l'exercici de la prustitució. Per tant, dir que la jonquera (sobretot l'ajuntament), viu de la prustitució no és del tot mentida.
Gracias Sa. Alcaldesa, por fin alguien pone los puntos sobre las ies, Es la verdad, nunca en los 47 anos que tengo mi pequeño negocio tuve que pasar mas verguenza que en algun sitio. De una Ciudad cercana me dijeron , al saber que soy de la Jonquera, que somos todos ricos pues todas somos pu... y ganamos muchisimo. Que roja tuve que callarme y salir de dicho negocio al cual no pienso volver, nada mas lejos de la realidad, pues una lucha continua por sobrevivir sin ningun tipo de negio prohivido. Cuando es del dominio publico que las chicas de los clues tienen sus paisanas y tiendas afines, y que no entran en el resto, La triste realidad es esa, los medios cuando salen hacen unas entrevistas y sacan lo peor, desde aqui tengo que decir que eso como lls negocios de las falsificaciones y la venta de otras sustancias peores no tienen nada que ver con el pueblo, que a duras penas sobreviven cuatro pequeños comercios legales
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari