La mostra de pintura-instal·lació Per sempre més, ànimes marcades, del pintor gironí Pep Camps, ja es pot visitar a l'Espai-hall del Museu Memorial de l'Exili (MUME). L'obra, gestada aquest 2018 a Parlavà (Baix Empordà), estarà al museu jonquerenc fins el 18 de novembre.

La instal·lació artística planteja una incursió reflexiva en una Europa, la d’avui, que és el resultat d’una herència dual: construcció i destrucció, cultura i barbàrie, llums i ombres. Escenes figuratives que s’entreveuen darrere d'unes línies verticals que creen una certa distorsió visual, evoquen aquestes ambivalències polítiques, socials, culturals i morals que es troben en l’origen de la conformació tant de l’esfera pública col·lectiva, com de l’espai més íntim i personal. 

Al seu torn, una mena de cortinatge de papers relligats precàriament s’avantposa a una percepció visual còmoda de l’obra pictòrica. Com si es tractés d’un mur quasi translúcid, el muntatge es perfila com una barrera que insinua la pervivència d’una memòria indigesta. Taques sobre paper, quasi espectrals, anuncien l’aflicció per unes absències doloroses. El treball de dol resta pendent de fer i s’imposa, per contra, una obsessió per quelcom que no acaba de passar, alimentada, a més, per les incerteses del present i el futur immediat.

Sobre l'autor
Pep Camps (Girona, 1962) va estudiar Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha exposat a Barcelona, Madrid, València, Bangkok i altres ciutats de França i Itàlia. Des de l'any 2000 és professor a l'Escola Municipal d'Art de Girona.

Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies
Aquest espai es dedica a la mostra periòdica de propostes artístiques contemporànies que tenen com eix del seu treball les relacions entre l’art i la memòria -individual i col·lectiva- associada a fets històrics i polítics. En aquest sentit, es dóna prioritat a aquelles obres que, a partir d’un esguard documental, emotiu i reflexiu, tenen en consideració la funció i influència que poden exercir la memòria i la figura del testimoni tant en la comprensió de la història del segle XX, com en una possible aproximació crítica a la complexitat del món actual.