Denuncien el "fiasco" del túnel del Pertús

La Unió Europea denuncia el "malbaratament" que hi ha hagut en la construcció de la línia d'alta velocitat

El Portús

| Infojonquera.cat
La línia Figueres-Perpinyà del tren d’alta velocitat (TAV) es va construir dins dels terminis previstos i, a diferència d’altres trams, quan es va acabar de construir els combois hi van circular de seguida; però tot i això no ha complert els objectius fixats. És una de les dades que conclou un informe del Tribunal de Comptes Europeu (TCE) que avalua les xarxes de sis estats per analitzar la despesa en més de 5.000 km d’alta velocitat.

Segons ha avançat Hora Nova, del tram nord de la línia alt-empordanesa, l’informe en destaca que els trens hi circulen més a poc a poc del que s’havia previst: si el disseny inicial estava preparat perquè els combois hi poguessin arribar als 350 km/h, a la pràctica només hi poden circular a 300 km/h, i no solen arribar mai a aquesta velocitat. La mitjana és de 127 km/h; és a dir, el 36% de la seva velocitat potencial, fet que, segons els auditors, demostra que actualitzar la línia convencional hauria sigut suficient. Pel que fa al tram sud, els combois que van de Figueres-Vilafant a Madrid circulen a una mitjana d’entre 188 i 209 km/h.

Un altre dels aspectes que critica el TCE és la ubicació d’algunes estacions, entre les quals hi ha la de Figueres-Vilafant. Destaca que és la que té menys usuaris potencials de tot Catalunya, i la segona menys freqüentada de tota la línia Madrid-frontera francesa (només per darrere de Calatayud). De fet, l’informe diu que hi ha 14 línies i connexions que no poden tenir èxit perquè no tenen un nombre de passatgers prou elevat a les seves àrees de captació, i entre aquestes hi ha la Figueres-Perpinyà.

Sense estratègia europea
Una altra de les alarmes que llança l’informe és que el pla a llarg termini de la UE "no és probable que s’aconsegueixi i manca d’un enfocament estratègic sòlid". Segons els auditors, "la xarxa ferroviària d’alta velocitat europea és un mosaic de línies nacionals sense una coordinació transfronterera adequada, planificades i construïdes pels estats de manera aïllada"; i això es tradueix en unes connexions deficients. Consideren que, malgrat que s’estan ampliant les xarxes, no s’assolirà l’objectiu de triplicar les línies d’alta velocitat fins als 30.000 km d’aquí al 2030.

En el cas de l’Estat espanyol, la seva xarxa d’alta velocitat és, amb 3.143 km construïts, la segona més extensa del món, només per darrere de la Xina. Això, segons la versió oficial, ha permès un gran desenvolupament tecnològic i empresarial; però l’Associació de Geògrafs Espanyols considera que a l’hora de construir-la "no ha importat tant l’economia i l’interès dels ciutadans com la política i una determinada visió, més que discutible, del model d’Estat". Ho argumenten a través de l’Aproximació a la geografia del malbaratament a l’Estat espanyol: balanç de les últimes dues dècades, un estudi elaborat per professors de Geografia de nou universitats espanyoles.

Els autors analitzen la inversió i els sobrecostos de diversos projectes que s’han finançat amb diner públic des del 1995 i que no han assolit els objectius establerts. Més concretament, recopilen informació sobre les línies d’alta velocitat, autopistes i autovies, ports i aeroports, dessaladores, transvasaments i magatzems subterranis de gas natural. I a Catalunya, per exemple, avalen les crítiques del territori tot dient que "la priorització d’un gran projecte d’Estat deixa el transcendental Corredor Mediterrani relegat davant d’altres projectes de dubtosa o molt menor rendibilitat social i econòmica".

Els auditors fan una llista de vuit projectes en què consideren que hi ha hagut malbaratament de recursos públics, i la quantitat més important, de 8.966 milions d’euros, s’ha gastat en la línia Madrid-Barcelona-frontera francesa TAV. Avalant-se precisament en l’informe del Tribunal de Comptes, els experts en destaquen els problemes geològics i d’ubicació d’estacions, o el sobrecost del tram Barcelona-Figueres. I afegeixen que un altre dels «grans fiascos», "almenys fins que el govern francès construeixi la via fins a Perpinyà, el 2030", és el túnel del Pertús.

Font: Hora Nova
C:

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article