Antoni Escudero és una figura mediàtica a les comarques gironines i ho és perquè ha estat capaç de compaginar la feina d'empresari –és un dels socis del Grup Escudero de la Jonquera– i la de propietari del bisetmanari de l'Empordà, Hora Nova de Figueres, amb tota mena de càrrecs públics, entre els quals hi ha el de president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, càrrec que ocupa des de fa prop de deu anys, i el de conseller de la Comissió Assessora i del Consell d'Administració del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona. Escudero també ha passat per la política, ha estat àrbitre de futbol i linier d'equips de primera divisió i fins i tot durant una època de la seva adolescència va tocar la bateria en un grup de música que havia creat amb una colla d'amics que es deia The Atomics.

Els entesos diuen que el turisme és dels pocs sectors que estan aguantant la crisi. Com ho veu vostè?
L'any passat va ser un any molt complicat per al sector turístic i no crec que aquest any sigui gaire millor. Els hotelers van patir molt, però qui va patir més la crisi va ser la restauració, i això va comportar el tancament d'alguns establiments i un descens molt important de facturació i del nombre de clients. D'hotels, també se'n van tancar i fins i tot alguns van canviar de mans. Les estadístiques indiquen que van tenir un descens de pernoctacions del 30%; és a dir, vam perdre mig milió de pernoctacions a les comarques gironines, respecte a l'any anterior. I si vam aguantar millor que altres destinacions de l'Estat espanyol va ser gràcies al turisme estranger, principalment el britànic, el francès i l'alemany. El turista nacional i estatal també va venir, però va tenir una baixada important a causa de la crisi.

I les previsions per a aquest any?
Ens donarem per satisfets si com a mínim fem el mateix que l'any passat.

Però no diu que van perdre el 30% de pernoctacions?
Sí, però amb la situació tal com està: Virgencita, virgencita, que me quede como estoy! [somriu]. Tenim sort que a les comarques gironines el sector turístic està format per microempreses i les famílies estan fent esforços importants i moltes hores per ser competitius. Si fossin grans empreses, molts ja haurien tancat. La situació no és fàcil i els empresaris estan lluitant.

Aquest any s'espera un increment important del nombre de turistes russos?
El rus és un turista emergent a Catalunya, sobretot a Barcelona i Tarragona. Per cada cent turistes russos que arriben a Catalunya, a les comarques gironines se'n queden vint o vint-i-cinc. Això és perquè és un turista que vol altres coses que nosaltres encara no li podem oferir. Hem de treballar encara molt perquè aquest turista, que té un poder adquisitiu alt, vingui a la demarcació.

I això com s'ha de fer?
Aquí hi ha dos temes. El dels equipaments de locals i infraestructures, però també el d'atenció directa al turista rus. A la demarcació gironina encara no estem prou preparats. El turista rus no parla anglès i això vol dir que necessita que els establiments tinguin rètols amb el seu idioma i que els treballadors dels hotels parlin rus. Els agrada que estiguin per ells.

El Patronat de Turisme va anunciar fa uns dies que farà promoció de la destinació a Rússia?
Catalunya fa anys que treballa Rússia, però treballa a Moscou. El patronat té clar que ha de treballar altres zones de Rússia on fins ara ningú ho ha fet. El rus és un turista que té diners. Hi ha entre 10 i 15 milions de persones que són rics i que quan surten del seu país es gasten els diners. Volen luxe, joiers, botigues de roba i compren de tot.

A part de Rússia, també es fa promoció en altres països.
Sí. El patronat fa una bona feina en temes de promoció. I, tot i que ja sé que el patronat ja ho fa, jo encara faria molts més esforços a promocionar la Costa Brava i el Pirineu de Girona a la resta de l'Estat, perquè malgrat la crisi és un mercat molt favorable. Catalunya i les comarques gironines en general són un lloc atractiu per al turista provinent de l'Estat i la gent podria venir més si es potenciés.

Però hi ha crisi i molta gent no es pot gastar diners per fer unes vacances.
No hi ha diners en alguns segments de la societat, però hi ha una població activa d'entre 17 o 18 milions de persones que treballa i que pot fer vacances. A la crisi normal, no hi podem afegir una situació de crisi psicològica, perquè Espanya és un país potent i, encara que no ho sembli, hi ha molta gent que viatja. És cert que som en un moment delicat, però la situació no trigarà a canviar i tornarà a funcionar una altra vegada. Jo sóc optimista. Sempre ho he estat. He fet les coses quan hi ha hagut crisi, quan tothom ha reculat. Jo, personalment i des de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, estic intentant imprimir aquesta idea i el que no podem fer és tenir dues crisis: la real i la psicològica.

Vostè és president de la Federació d'Hostaleria des de fa prop de deu anys. Quina és la funció de la patronal del sector turístic gironí?
Al setembre farà deu anys que en sóc el president. Quan hi vaig entrar em vaig trobar una federació amb molts problemes i amb deutes. Fins i tot hi havia desavinences entre diferents associacions i presidents. La meva arribada va provocar alguna reticència. Però amb els anys hem estat capaços de fer una unificació i de treballar conjuntament. Ara hi ha confiança mútua entre associacions i federació. La federació representa 4.000 establiments i lidera un lobby empresarial davant les administracions. Signem convenis d'hostaleria per tots els establiments de les comarques gironines i, entre altres coses, fem cursos per als treballadors. Això sí, tenim una assignatura pendent, que és aconseguir cambrers. Tothom vol fer de cuiner. Tothom es veu un Ferran Adrià o uns germans Roca, però no volen ser cambrers. Hauríem de ser capaços de trobar una figura en la qual es puguin emmirallar, però no sé quina.

No hi deu ajudar gens el fet que sigui un ofici sacrificat...
És cert. Treballar de cambrer o de cuiner és molt sacrificat perquè quan tothom fa festa nosaltres treballem. En aquestes professions només ve gent per vocació o per necessitats econòmiques que s'adapta al que sigui. La gent que se sacrifica en qualsevol professió acaba guanyant diners. S'ha acabat això d'agafar-se anys sabàtics. Hem de mentalitzar-nos per treballar tots més i tirar el país endavant. Jo no dic rebaixar sous. Tothom ha de cobrar per la feina que fa. Però s'han de fer esforços i si cal fer vagues, fer-les com els xinesos, produint més perquè les empreses tinguin necessitat de vendre.

Fa temps que reivindica una nova política de ports esportius. Com està ara el tema?
Vaig començar a parlar-ne amb el conseller Recoder i ara en vull parlar amb el conseller Santi Vila. Des de la federació creiem que la política de ports esportius que s'ha seguit des de Catalunya és totalment equivocada si volem atraure vaixells de gran calat i que pugui representar un atractiu per a turistes amb diners.

Vostè és un dels socis del Grup Escudero, que d'aquí a unes setmanes inaugurarà un gran centre comercial a la Jonquera?
Preveiem inaugurar-lo a l'abril. Es dirà Gran Jonquera Outlet & Shopping, tindrà entre 50 i 70 espais comercials, donarà feina a més de 500 persones i creiem que el nostre principal client serà el francès.

El Grup Escudero, però, té altres establiments a la Jonquera mateix.
El grup té dos supermercats, un hotel, un bufet lliure, dos restaurants, una botiga d'esports, un celler de vins i el bisetmanari Hora Nova.

També va tenir una revista del cor.
Sí, l'Hora Rosa, però el que jo faig de deixar-me fotografiar hi ha molt poca gent a les comarques gironines que ho vulgui fer.

Vostè ha estat una persona molt polifacètica. Fins al punt que durant uns anys es va dedicar a la política.
He estat una persona que sempre he tingut les idees molt clares, amb moltes aspiracions, ganes d'aprendre i conèixer món de diversos àmbits de la societat. És per això que em vaig afiliar al Partit Socialista de Catalunya (PSC). Entre el 1983 i fins al 2011 vaig ser regidor de l'Ajuntament de la Jonquera i candidat a l'alcaldia durant tres períodes electorals, i primer secretari de l'Agrupació Socialista de la Jonquera. També vaig ser conseller comarcal de l'Alt Empordà i tres anys diputat provincial de la Diputació de Girona. Malauradament vaig plegar el 2001 per una sèrie d'incidents que no s'ajustaven a la realitat i que s'han pogut demostrar. Vaig donar una part de la meva vida treballant per al poble i mai em vaig quedar res. Ho entregava tot al partit. Això és el mateix que faig ara a la federació. No he presentat mai cap factura a la federació. Ho he pagat tot jo de la meva butxaca. El tema polític el dono per tancat. Sobretot ara, tal com està la política. Sóc empresari i m'he de dedicar als meus negocis.

També ha tingut contacte amb el món associatiu.
Abans d'afiliar-me al Partit Socialista, em vaig adherir al sindicat CCOO, però anys més tard ho vaig deixar. També he estat àrbitre i linier d'equips de primera divisió des del 1973 fins al 1984, una experiència que em va dur a conèixer molts racons de Catalunya i d'Espanya. Del 1998 al 2001 vaig ser president del Girona Futbol Club, un període en què l'equip gironí es trobava a primera catalana i va ascendir fins a tercera divisió. En la meva vida he fet moltes coses, com ara tocar la bateria en un grup que quan era adolescent vaig crear juntament amb una colla d'amics del Salobre. El grup es deia The Atomics, i durant un temps vam fer de teloners de festes majors i tocàvem en casaments i aniversaris.
Font: elpuntavui.cat