Eduardo Martín de Pozuelo és periodista i redactor en cap de La Vanguardia. Especialista en periodisme d’investigació, l’any 2004 va iniciar les tasques d’investigació sobre el franquisme i els nazis. ‘Franco, cómplice del holocausto’ ´(Libros de Vanguardia) n'és el resultat.

Per fer aquest llibre ha investigat en arxius dels Estats Units, el Regne Unit i Holanda. Deu haver estat una tasca dura i meticulosa.
Vaig decidir començar a fer la investigació per fer una cosa original per a La Vanguardia amb motiu del trentè aniversari de la mort de Franco. Quan investigues no coneixes el que trobaràs i no tenia ni idea del que acabaria sortint. En el NARA (Arxiu Nacional de Recerca i Administració) dels Estats Units hi vaig anar dues vegades i a la primera ja vaig veure que allò era una mina. Vint quilos de sobreprès a l'avió només la primera vegada! A la segona vaig trobar les cartes de Franco amb Hitler i Mussolini, que apareixen al llibre ‘Los secretots del franquismo’. Allà també em vaig assabentar de l’existència dels arxius de Londres.

El paper d’Espanya durant la II Guerra Mundial sempre ha estat catalogat de neutral. Però ara queda clar que va tenir una alta col•laboració amb Alemanya.
Exacte. La neutralitat d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial és una farsa. Els aliats ho sabien però ho toleraven perquè ja els hi anava bé. El que passa és que venint de la Guerra Civil es va descartar entrar directament en una altra guerra.

Després de tota la documentació reunida es pot afirmar que l’Espanya franquista va ser un apèndix de l’Alemanya nazi?
Absolutament. Himmler va ser aquí i la Gestapo tenia a la via Laietana una oficina. Si hagués estat un país neutral hi hauria hagut la Gestapo, però també l’FBI i l’MI5. En canvi no era així. Hi havia presència tolerada i pública de tot el que era nazi i la policia espanyola i els nazis perseguien tot el que pertanyia als aliats.

Al llibre relata que l’any 1936 hi havia 163 oficines del partit nazi a l’Estat espanyol. On eren?
A les capitals de província, però la principal era a Barcelona, que era la de Hans Hellerman.

Precisament és un dels personatges que més destaca al llibre. Qui era?
Era l’enviat de Himmler, al qual informava directament. És un personatge clau en el cop d’Estat del 1936. Es va reunir amb els colpistes a Barcelona, amb agents del general Mola. Venien a Barcelona perquè a Madrid, que era on hi havia l’ambaixada alemanya amb el partit nazi, hi havia molt de control per ser la capital i era perillós establir connexions des d’allà perquè hi havia els serveis secrets dels aliats. I van veure que era més fàcil treballar des de Barcelona.

La historiografia franquista sempre va explicar que a Hendaia Franco havia sortit vencedor de la reunió amb Hitler. No va ser així?
No. Va ser totalment al revés. Hitler va deixar fer a Franco perquè ja li anava bé que en sortís reforçat. A l’acte de la reunió es pot veure com Franco exigeix el nord d’Àfrica i Hitler li diu que no perquè ja li ha promès a Mussolini. De fet, el document que confirma absolutament la derrota de Franco en aquesta reunió és un del dia següent. És un manuscrit de Serrano Súñer, el ministre d’Exteriors franquista on li fa saber a Joachim von Ribbentrop, el ministre d’afers exteriors alemany, la seva desolació pel desenllaç de la reunió.

Estem parlant d’una Espanya de Franco més nazi que feixista?
Efectivament. Tot i que la seva posició externa semblava més Mussolinià, els pactes secrets transcendentals van ser amb Hitler.

L’aposta de Franco era situar-se ben a prop de qui creia que seria el guanyador de la guerra?
Sí. Tenien idees en comú: l’anticomunisme ferotge, l’antimaçoneria i l’antisemitisme. I Franco no va poder desenvolupar l’antisemitisme perquè venia d’una guerra civil i encara estava afusellant a gent. Estava ocupat en acabar el que havia començat.

La peça clau d’aquesta estreta relació amb els nazis era Serrano Súñer?
Sí, era molt nazi. Després he anat descobrint que ho eren tots, però ell el que més. Sempre se’ls hi ha dit feixistes, però eren més nazis que feixistes.

El seu llibre demostra la implicació dels nazis en la sublevació franquista?
Per la documentació que he trobat es pot afirmar que sí. Evidentment encara hi ha moltes coses per estudiar, que és una tasca que han de fer els historiadors, però la documentació que vaig trobar és a quatre llocs: a La Vanguardia publicada i als llibres ‘Los secretos del franquismo’, ‘La Guerra ignorada’ i ‘El franquismo, còmplice del Holocausto’.

Quin tipus de documentació?
Hi ha una relació claríssima amb documents on es pot comprovar les comunicacions entre els franquistes i els nazis abans del cop d’Estat. També hi ha un informe de la OSS (Oficina de Serveis Estratègics), una agència americana d’intel•ligència creada durant la Segona Guerra Mundial, on en un interrogatori a Hans Hellerman aquest relata l’arribada de vint-i-dos caps del servei exterior del Partit Nacionalsocialista (NSDAP) per preparar el cop d’Estat. I també hi ha la documentació on es demostra que Hellerman, després de la reunió, torna a Berlín per informar a Himmler. Hellerman es feia passa per home de negocis. Va viure al carrer Jesús i al carrer Balmes i tenia una empresa fictícia al Carrer Avinyó número 2.

I quins fets demostren que Franco va ser còmplice de l'Holocaust?
Quan Hitler va començar a expulsar els jueus, que és la primera decisió que pren quan aposta per aplicar la solució final, hi havia una llista de nou països amics, entre ells el més amic de tots, Espanya. Hitler li va fer una oferta a Franco, que aquest va rebutjar, per enviar-li tots els jueus d’origen espanyol que hi havia en territori alemany, en base a les lleis d’expulsió. Va tenir l’oportunitat de salvar desenes de milers de jueus però va preferir deixar-los morir tot i les advertències alemanyes que serien exterminats si no els acollia. Ja s’havia començat a matar jueus abans, però a partir d’aquí va començar la industrialització del genocidi i la banalització de l’assassinat, perquè passa a ser un acte administratiu. Això és la clau de l’Holocaust. Si Franco hagués dit que sí haguessin arribat dos, tres o quatre milions de jueus. Asquenasites i sefardites, tots.

Com aconsegueix Franco evitar que se’l relacionés amb la seva complicitat amb els nazis?
Hi ha gent que escriu llibres on diuen que Ángel Sanz Briz, el diplomàtic espanyol que va salvar centenar de jueus de l’Holocaust, seguia ordres de Franco, quan és totalment al revés. Fins ara no s’havia fet investigació. Conèixer aquesta oferta de Hitler a Franco és una novetat. Quan s’estudia l’Holocaust s’investiga sobretot Alemanya, Salònica, Polònia... però a Espanya no se la relacionava. Ara ha aparegut.

Què pensa quan s'usa la paraula nazi com a insult en la política espanyola?
És una banalització del nazisme, que és una tragèdia única en tota la història. Tenen mala fe. I un altre problema és que encara hi ha nazis, i antisemites ja no diguem. I el que sobta més és que a l’esquerra hi hagi antisemites. La història de l’Holocaust hauria de ser als llibres de text de les escoles i les universitats, però no com una part més de la història de la Segona Guerra Mundial, que és com està ara, si no com un tema central. S’ha d’estudiar bé perquè es pot tornar a repetir. L’Holocaust va ser la perversió màxima de l’ésser humà i no es pot comparar amb res.

La reproducció d'aquesta entrevista ha estat autoritzada pel digital El Singular Digital