El documental “Conxita Badia no existeix” a Perpinyà
Intèrpret predilecta d'Eduard Toldrà, d'Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, Conxita Badia és avui una de les nombroses figures oblidades de la música catalana del seu XX

La casa de la Generalitat de Perpinyà proposa la projecció del documental Conxita Badia no existeix, de la directora Eulàlia Domènech. La projecció tindrà lloc dijous 13 de juny a dos quarts de set de la tarda i es projectarà en versió original catalana amb subtítols en francès. La directora estarà present a la projecció acompanyada de mariona Agustí, filla de Conxita Badia.
Eulàlia Domènech rescata en aquest documental la figura de la seva besàvia. considerada com la millor cantant de lied del seu temps, musa dels principals compositors dels anys trenta i venerada per la seva presència màgica i fascinant dins i fora dels escenaris, la Guerra Civil i l'exili consegüent, primer a França i després a l'Argentina, van relegar-la a l'oblit. Per la realitzadora Eulàlia Domènech (La Jonquera, 1978) no era més que la besàvia que no va arribar a conèixer, fins que va començar a buscar-la als àlbums familiars, als arxius, a les hemeroteques, entre els plecs de la memòria dels qui encara podien recordar-la, com Montserrat Caballé, que havia estat alumna seva. És així com va néixer Conxita Badia no existeix, el documental que rescata de l'oblit aquesta delicada soprano i pianista i, per extensió, el destí d'un món cultural ensorrat. El film ressegueix la seva trajectòria des de l'aixecament militar del 1936, que la sorprèn mentre assajava amb Pau Casals l'Himne a l'alegria, fins al seu retorn a Catalunya el 1947, el mateix dia que feia 50 anys, però també s'endinsa en el misteri de la fascinació que exercia en tots els qui la van tractar, tot relligat amb el fil musical d'un tema, T'estimo, que va compondre ella mateixa i que tocava cada matí al piano.
Font: elpuntavui.cat
Eulàlia Domènech rescata en aquest documental la figura de la seva besàvia. considerada com la millor cantant de lied del seu temps, musa dels principals compositors dels anys trenta i venerada per la seva presència màgica i fascinant dins i fora dels escenaris, la Guerra Civil i l'exili consegüent, primer a França i després a l'Argentina, van relegar-la a l'oblit. Per la realitzadora Eulàlia Domènech (La Jonquera, 1978) no era més que la besàvia que no va arribar a conèixer, fins que va començar a buscar-la als àlbums familiars, als arxius, a les hemeroteques, entre els plecs de la memòria dels qui encara podien recordar-la, com Montserrat Caballé, que havia estat alumna seva. És així com va néixer Conxita Badia no existeix, el documental que rescata de l'oblit aquesta delicada soprano i pianista i, per extensió, el destí d'un món cultural ensorrat. El film ressegueix la seva trajectòria des de l'aixecament militar del 1936, que la sorprèn mentre assajava amb Pau Casals l'Himne a l'alegria, fins al seu retorn a Catalunya el 1947, el mateix dia que feia 50 anys, però també s'endinsa en el misteri de la fascinació que exercia en tots els qui la van tractar, tot relligat amb el fil musical d'un tema, T'estimo, que va compondre ella mateixa i que tocava cada matí al piano.
Font: elpuntavui.cat

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari