La Jonquera, parada "obligatòria" de les Impales que fan la travessa d'Europa i Àsia
El jonquerenc Jeroni Salellas, punt de suport logístic i moral en el seu inici de ruta de 22.000 kms

Edu Cots i Carles Humet van sortir l'1 de juliol del Circuit de Catalunya per fer la travessa d'Europa i Àsia en una moto Impala. La primera parada important en el seu llarg camí de la primera etapa, era la Jonquera. Seran 22.000 km els que tenen per davant i com no podia ser d'altra manera a la Jonquera hi han trobat un primer punt de suport logístic i moral. El nostre veí Jeroni Salellas els va acollir a casa seva aquest dilluns
Les motos van ser convenientment equipades setmanes abans de la sortida amb amortidors de gas, dipòsits addicionals per cobrir llargues etapes sense repostatge, parafangs davanters aixecats per a les pistes de Mongòlia, rutímetres, bateries de liti que donaran energia a les càmeres Gopro, ordinador, GPS, tablet etc, alforges amb recanvi, bossa proveïda amb elements d'acampada, sense oblidar la instal·lació d'intermitents per circular legalment al Japó.
Les motos Impala, de la marca Montesa, se les considera una joia del disseny relacionada amb la indústria del motor catalana. Aquesta moto va ser dissenyada el 1962 per Leopoldo Milà. Des de la Jonquera els desitgem un bon viatge. Sort i endavant, i que davant les dificultats que puguin anar apareixent que no es desanimin, sempre hi haurà una solució per tirar endavant i fer quilòmetres.
Una mica més sobre les Impala
Segons la wikipèdia la Impala fou una motocicleta de turisme fabricada per Montesa en dues etapes: la primera, de 1962 a 1971 i la segona, amb el nom d'Impala 2, de 1982 a 1989. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions gairebé sempre en dues cilindrades (175 i 250 cc, a banda d'una versió de 125 cc de la Impala 2), i fins i tot algunes d'adaptades per a motocròs, enduro i trial. Totes compartien, però, les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere.
Durant la seva època daurada, la dècada de 1960, la Impala representà un dels majors èxits comercials de Montesa, arribant a gaudir d'una forta implantació. Els seus punts forts eren una gran fiabilitat tècnica i una estètica impecable, factor aquest que l'any del seu llançament li valgué el premi Delta d'Or de disseny industrial, atorgat per l'ADI-FAD. A banda, oferia altres avantatges que la feien especialment apta per a la ciutat, entre els quals la seva lleugeresa i baix consum.
Lluny de passar de moda, la Montesa Impala ha esdevingut un objecte de culte i és una de les motocicletes clàssiques catalanes més preuades pels afeccionats (n'hi ha que estan disposats a pagar fins a 9.000 euros per a aconseguir-ne una). Actualment n'hi ha encara unes 2.500 en circulació, la gran majoria als Països Catalans -principalment a Barcelona, però també a Girona, Lleida, Mallorca i el País Valencià-, i algunes a Galícia i a Madrid. Al voltant d'aquest model s'ha creat tota una xarxa de tallers especialitzats, restauradors i associacions d'usuaris (el Moto Club Impala, per exemple, compta amb gairebé 200 socis). Una demanda semblant n'ha disparat també els robatoris, fins al punt que l'estiu de 2009, a Barcelona se'n robaren 56.
Les motos van ser convenientment equipades setmanes abans de la sortida amb amortidors de gas, dipòsits addicionals per cobrir llargues etapes sense repostatge, parafangs davanters aixecats per a les pistes de Mongòlia, rutímetres, bateries de liti que donaran energia a les càmeres Gopro, ordinador, GPS, tablet etc, alforges amb recanvi, bossa proveïda amb elements d'acampada, sense oblidar la instal·lació d'intermitents per circular legalment al Japó.
Les motos Impala, de la marca Montesa, se les considera una joia del disseny relacionada amb la indústria del motor catalana. Aquesta moto va ser dissenyada el 1962 per Leopoldo Milà. Des de la Jonquera els desitgem un bon viatge. Sort i endavant, i que davant les dificultats que puguin anar apareixent que no es desanimin, sempre hi haurà una solució per tirar endavant i fer quilòmetres.
Una mica més sobre les Impala
Segons la wikipèdia la Impala fou una motocicleta de turisme fabricada per Montesa en dues etapes: la primera, de 1962 a 1971 i la segona, amb el nom d'Impala 2, de 1982 a 1989. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions gairebé sempre en dues cilindrades (175 i 250 cc, a banda d'una versió de 125 cc de la Impala 2), i fins i tot algunes d'adaptades per a motocròs, enduro i trial. Totes compartien, però, les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere.
Durant la seva època daurada, la dècada de 1960, la Impala representà un dels majors èxits comercials de Montesa, arribant a gaudir d'una forta implantació. Els seus punts forts eren una gran fiabilitat tècnica i una estètica impecable, factor aquest que l'any del seu llançament li valgué el premi Delta d'Or de disseny industrial, atorgat per l'ADI-FAD. A banda, oferia altres avantatges que la feien especialment apta per a la ciutat, entre els quals la seva lleugeresa i baix consum.
Lluny de passar de moda, la Montesa Impala ha esdevingut un objecte de culte i és una de les motocicletes clàssiques catalanes més preuades pels afeccionats (n'hi ha que estan disposats a pagar fins a 9.000 euros per a aconseguir-ne una). Actualment n'hi ha encara unes 2.500 en circulació, la gran majoria als Països Catalans -principalment a Barcelona, però també a Girona, Lleida, Mallorca i el País Valencià-, i algunes a Galícia i a Madrid. Al voltant d'aquest model s'ha creat tota una xarxa de tallers especialitzats, restauradors i associacions d'usuaris (el Moto Club Impala, per exemple, compta amb gairebé 200 socis). Una demanda semblant n'ha disparat també els robatoris, fins al punt que l'estiu de 2009, a Barcelona se'n robaren 56.


No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari