Amb la vista posada a la Festa Major 2013, la regidoria de Festes de l'Ajuntament de la Jonquera convida als nois i noies de la Jonquera a participar en un esdeveniment cultural tradicional com és la proclamació de la Pubilla i l'Hereu de la Jonquera.

Aquest acte es vol organitzar com una activitat més en la celebració de l'11 de setembre. Hi poden participar i ser candidats tots els nois i noies empadronats a la Jonquera que tinguin entre 16 i 21 anys, o sigui, nascuts des de l’any 1992 fins al 1997. Per ser candidats cal que acceptin les bases, que es poden trobar al web municipal, i donar el consentiment per poder publicar el nom i cognoms per tal que les persones del nostre poble puguin votar-los com a candidats.
Aquesta nova iniciativa té l'origen en una enquesta que va publicar Infojonquera.cat el desembre de 2012. La bona acollida i predisposició van animar a la Regidoria de Cultura a tirar endavant aquesta activitat.

L'HEREU I LA PUBILLA

Cada any molts pobles de Catalunya trien un Hereu i una Pubilla, en una activitat festiva i popular en el marc d'alguna festa local. I cada any els escollits de cada població competeixen entre ells per ser proclamats "Pubilla i Hereu" de Catalunya amb les corresponents Dames i Fadrins. Però quin és l'origen d'aquesta activitat festiva i tradicional?
La institució de l’hereu únic es va imposar a Catalunya i es va estendre entre la pagesia situada en els masos que s’identificava amb els remences de la Catalunya Vella. La institució de l’hereu tenia per funció no solament garantir la impartibilitat, sinó, sobretot, designar el futur hereu mentre encara vivien els pares (o en algunes ocasions oncles sense fills) i establir així unes normes de convivència; va institucionalitzar una forma de vida que permetia que els pares ancians estiguéssin els darrers anys de la seva vida sota la protecció de l’hereu. Per altra banda també es garantia la ocupació permanent dels masos i el relleu generacional. Poc a poc sembla que la institució de l’hereu es va imposar entre altres gurps socials. A la Catalunya Central, a l’entorn del segle XVIII, aquesta institució es va utilitzar per totes les famílies fins i tot en medis urbans.
.