La Jonquera va superar amb escreix el nombre de persones necessari per completar la cadena humana que començava al Portús i finalitzava al torrent de Cumanera. Els trams, de 500 metres cadascún, anaven de la riera de Cumanera, a tocar del polígon Mas Morató fins a a les garites frontera, al Portús. Entremig, els trams de carretera dins el terme municipal d'Agullana, que començaven a la gasolinera Shell i finalitzaven a la banda sud de la riera de Cumanera. Més avall, des del pont sobre el Llobregat al creuament de la carretera de Darnius (a tocar el pont de l'AP7)  i fins a l'estació de servei Shell, també van ser adjudicats a l'assemblea local de l'ANC a la Jonquera. Tot plegat va suposar una mobilització de recursos humans i logístics que van ser impecablement gestionats per 94 voluntaris.

L'organització de la Cadena Humana als trams esmentats va ser motiu de felicitació per part dels assistents, que venien sobretot de les comarques d'Osona i Vallès Oriental, però també n'hi havia de l'Alt Empordà, Gironès, Pla de l'estany, Garrotxa, Ripollès i fins i tot de la Cerdanya i Andorra. Ni un sol incident, ordre permanent per part dels mateixos participants a la cadena, seguretat total i sobretot molt bon ambient i ganes de passar-ho bé.

EL TRAM DE CAPMANY

La cadena humana al nord de l'Alt Empordà va resultar un èxit, com va passar a tot Catalunya, i no es va haver de patir per completar-la, malgrat que moments previs a les 5 de la tarda, els trams 699 i 700 va semblar que no es completaven. Tot plegat va ser un problema de distribució desordenada i el tram va quedar ple a les 5 de la tarda, un quart d'hora abans de començar la sessió de la Gigafoto.
Després es va saber que el mateix problema, d'agrupament de persones en els extrems d'un tram deixant mig buit l'altra part, s'havien resolt igualment amb un simple traspàs de 30 o 40 persones d'una part superpoblada del tram cap a una altra. Un fet que demostra que l'organització tenia perfectament calculades les persones necessàries per cobrir els 500 metres de cada tram.
Cal tenir present que aquests trams de Capmany van ser els darrers en completar-se a les comarques gironines, sobretot pel fet que es trobaven apartats de qualsevol nucli de població. És a dir, que eren poc atractius per passar-hi tantes hores, i és que les consignes eren que a les tres de la tarda, com a màxim, tothom havia de ser al tram adjudicat.

Pel que fa al tema logístic tampoc va fallar res. Els aparcaments per a vehicles particulars i autobusos es va resoldre sense cap imprevist i només en algun cas puntual es va haver d'optar per la improvisació en favor dels autobusos, que sovint van poder aparcar més a prop dels trams adjudicats del que estava previst. Aquest fet és el que va passar a l'alçada de Capmany. Més de 15 autocars que tenien previst aparcar a la Jonquera i casc urbà de Capmany finalment van aparcar a la mateixa N-II, als Banys de la Mercè, a l'aparcament del club Gran Madams. Els responsables del cub van facilitar sense problemes l´ús dels aparcaments propis i fins i tot el bar-cafeteria va obrir per servir cafè i entrepans als assistens de la cadena.

El temps va aguantar prou bé. La Tramuntana va afluixar a partir del migdia, el sol va lluir en algun moment molt puntual i la pluja no va fer acte de presència.
Els assistents van presentar-se equipats amb les pertinents camisetes grogues, estelades amb pal o sense, motxilla amb aigua, entrepans, gorres, jaquetes i ganes de passar-ho bé. Dues grans estelades van ser col·locades al bosc, també a l'alçada del prostíbul, que per cert lluïa una senyera en un dels balcons.

Al llarg d'avui s'aniran publicant altres informacions de la cadena humana a la Jonquera. Aneu-vos connectant al web tot sovint!