El pes del comerç a la comarca de l’Alt Empordà és desi­gual i, des de fa uns mesos, fàcil­ment sos­pe­sa­ble gràcies al pla d’acció i desen­vo­lu­pa­ment comer­cial, un estudi encar­re­gat l’any 2016, gràcies a una con­vo­catòria de sub­ven­ci­ons de l’any ante­rior, i que ha vist la llum a prin­ci­pis d’aquest any. Tal com ha informat El Punt Avui, es tracta d’una diagnosi, acom­pa­nyada d’una anàlisi que remarca les feble­ses i les poten­ci­a­li­tats i d’unes reco­ma­na­ci­ons dife­rents segons la població ana­lit­zada.

A part de Figue­res, inclou muni­ci­pis com la Jonquera, Llançà, Roses, l’Escala, Cas­telló d’Empúries i Vila­fant, a banda de dis­set pobles inclo­sos en el Con­sorci Sali­nes-Bas­se­goda. I una de les dades que ressalta és que la Jonquera és el municipi amb més comerços per habitant de tot Catalunya.

Segons el cens d’esta­bli­ments comer­ci­als ela­bo­rat pel Con­sorci de Comerç, Arte­sa­nia i Moda, en el con­junt de l’Alt Empordà hi ha una oferta de 2.626 esta­bli­ments. La superfície de venda dels esta­bli­ments comer­ci­als de la comarca és de 439.763 m², dada que suposa 3.139 m²/1.000 habi­tants. I la Jon­quera és el muni­cipi de Cata­lu­nya amb més dotació comer­cial: 80,78 m²/1.000 habi­tants. Els muni­ci­pis turístics com Cas­telló d’Empúries, l’Escala, Llançà, Roses, Figue­res i Maçanet de Cabrenys pre­sen­ten una den­si­tat comer­cial ele­vada, molt supe­rior a la mit­jana cata­lana. Mentre que Vila­fant té una den­si­tat baixa (5,12 esta­bli­ments per cada 1.000 habi­tants) a causa de la pro­xi­mi­tat amb Figue­res.

Debilitats

Glo­bal­ment, arreu de la comarca, es detec­ten múlti­ples debi­li­tats. L’esta­ci­o­na­li­tat de la demanda pro­voca èpoques de baix nivell de ven­des i de reducció de bene­fici; el fet que la renda fami­liar dis­po­ni­ble bruta sigui infe­rior a la mit­jana fa que els cli­ents de la comarca puguin dedi­car menys diners a la com­pra, i la per­cepció de preus cars pro­voca que les com­pres es deri­vin cap a altres for­mats o que es facin en altres des­ti­na­ci­ons.

Així mateix, es detecta poca moder­nit­zació en alguns comerços, llo­guers alts en els prin­ci­pals eixos comer­ci­als, falta de senya­lit­zació comer­cial, poca trans­for­mació digi­tal en molts comerços, poc interès per la for­mació per part dels comer­ci­ants, falta de pro­moció comer­cial i turística con­junta i un ambi­ent de pes­si­misme en el col·lec­tiu de comer­ci­ants que frena les inver­si­ons i genera pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat.

Fortaleses

En la diagnosi es detec­ten també molts punts forts del comerç a l’Alt Empordà, que són els que el dife­ren­cien res­pecte al comerç d’altres comar­ques. En l’àrea que abasta l’estudi, l’oferta comer­cial és com­pleta, de manera que els resi­dents i turis­tes poden com­prar de tot a l’Alt Empordà. La dotació comer­cial (20,09 esta­bli­ments per cada 1.000 habi­tants) és molt supe­rior a la mit­jana cata­lana, i això fa que el seu comerç sigui atrac­tiu més enllà dels resi­dents.

Entre l’oferta de l’Alt Empordà, hi ha 94 esta­bli­ments dels 50 pri­mers grups de dis­tri­bució, cosa que evita l’evasió de com­pra dels resi­dents a altres des­ti­na­ci­ons. Es lle­geix com un valor que els muni­ci­pis més grans tin­guin la con­si­de­ració de muni­ci­pis turístics, la qual cosa per­met l’ober­tura en dies fes­tius i eixam­plar la poten­ci­a­li­tat per cap­tar tant cli­ent català com francès. Dis­po­sar d’asso­ci­a­ci­ons de comer­ci­ants millora la pre­dis­po­sició a desen­vo­lu­par plans de dina­mit­zació comer­cial.

Hi ha també detec­tada en la diagnosi la capa­ci­tat d’atraure el cli­ent francès, i es remarca com un ele­ment posi­tiu el valor afe­git que suposa dis­po­sar de pro­ducte local en la majo­ria de muni­ci­pis. Es valora també l’opor­tu­ni­tat de fide­lit­zació de la cli­en­tela, atès que els visi­tants repe­tei­xen les seves visi­tes a la comarca. També és obser­vat com una for­ta­lesa el fet que els visi­tants tenen les com­pres com una acti­vi­tat secundària, perquè això vol dir que hi ha poten­ci­a­li­tat de crei­xe­ment.

Oportunitats

L’estudi, efec­tuat per l’empresa Hidra, ha tin­gut un cost de 32.000 euros i s’hi subrat­llen algu­nes de les opor­tu­ni­tats que genera la situ­ació actual. Per exem­ple, el fet que els recur­sos patri­mo­ni­als esti­guin infra­ex­plo­tats obre la porta a atraure nous visi­tants. Es veu com una opor­tu­ni­tat el fet d’estar adhe­rit al pro­jecte Iti­nerànnia, perquè podria tenir l’efecte que nous visi­tants aca­bes­sin esde­ve­nint cli­ents. S’asse­nyala també que la cre­ació de siner­gies turisme-comerç millora i allarga l’estada dels visi­tants.