Avança el Pla d'acció de desenvolupament del sector comercial de l'Alt Empordà

La Jonquera és el municipi que té més comerços per habitant de tot Catalunya

per El Punt Avui

Economia

A la Jonquera s'hi pot trobar oferta de tot tipus
A la Jonquera s'hi pot trobar oferta de tot tipus | Infojonquera.cat

El pes del comerç a la comarca de l’Alt Empordà és desi­gual i, des de fa uns mesos, fàcil­ment sos­pe­sa­ble gràcies al pla d’acció i desen­vo­lu­pa­ment comer­cial, un estudi encar­re­gat l’any 2016, gràcies a una con­vo­catòria de sub­ven­ci­ons de l’any ante­rior, i que ha vist la llum a prin­ci­pis d’aquest any. Tal com ha informat El Punt Avui, es tracta d’una diagnosi, acom­pa­nyada d’una anàlisi que remarca les feble­ses i les poten­ci­a­li­tats i d’unes reco­ma­na­ci­ons dife­rents segons la població ana­lit­zada.

A part de Figue­res, inclou muni­ci­pis com la Jonquera, Llançà, Roses, l’Escala, Cas­telló d’Empúries i Vila­fant, a banda de dis­set pobles inclo­sos en el Con­sorci Sali­nes-Bas­se­goda. I una de les dades que ressalta és que la Jonquera és el municipi amb més comerços per habitant de tot Catalunya.

Segons el cens d’esta­bli­ments comer­ci­als ela­bo­rat pel Con­sorci de Comerç, Arte­sa­nia i Moda, en el con­junt de l’Alt Empordà hi ha una oferta de 2.626 esta­bli­ments. La superfície de venda dels esta­bli­ments comer­ci­als de la comarca és de 439.763 m², dada que suposa 3.139 m²/1.000 habi­tants. I la Jon­quera és el muni­cipi de Cata­lu­nya amb més dotació comer­cial: 80,78 m²/1.000 habi­tants. Els muni­ci­pis turístics com Cas­telló d’Empúries, l’Escala, Llançà, Roses, Figue­res i Maçanet de Cabrenys pre­sen­ten una den­si­tat comer­cial ele­vada, molt supe­rior a la mit­jana cata­lana. Mentre que Vila­fant té una den­si­tat baixa (5,12 esta­bli­ments per cada 1.000 habi­tants) a causa de la pro­xi­mi­tat amb Figue­res.

 

Debilitats

Glo­bal­ment, arreu de la comarca, es detec­ten múlti­ples debi­li­tats. L’esta­ci­o­na­li­tat de la demanda pro­voca èpoques de baix nivell de ven­des i de reducció de bene­fici; el fet que la renda fami­liar dis­po­ni­ble bruta sigui infe­rior a la mit­jana fa que els cli­ents de la comarca puguin dedi­car menys diners a la com­pra, i la per­cepció de preus cars pro­voca que les com­pres es deri­vin cap a altres for­mats o que es facin en altres des­ti­na­ci­ons.

Així mateix, es detecta poca moder­nit­zació en alguns comerços, llo­guers alts en els prin­ci­pals eixos comer­ci­als, falta de senya­lit­zació comer­cial, poca trans­for­mació digi­tal en molts comerços, poc interès per la for­mació per part dels comer­ci­ants, falta de pro­moció comer­cial i turística con­junta i un ambi­ent de pes­si­misme en el col·lec­tiu de comer­ci­ants que frena les inver­si­ons i genera pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat.

 

Fortaleses

En la diagnosi es detec­ten també molts punts forts del comerç a l’Alt Empordà, que són els que el dife­ren­cien res­pecte al comerç d’altres comar­ques. En l’àrea que abasta l’estudi, l’oferta comer­cial és com­pleta, de manera que els resi­dents i turis­tes poden com­prar de tot a l’Alt Empordà. La dotació comer­cial (20,09 esta­bli­ments per cada 1.000 habi­tants) és molt supe­rior a la mit­jana cata­lana, i això fa que el seu comerç sigui atrac­tiu més enllà dels resi­dents.

Entre l’oferta de l’Alt Empordà, hi ha 94 esta­bli­ments dels 50 pri­mers grups de dis­tri­bució, cosa que evita l’evasió de com­pra dels resi­dents a altres des­ti­na­ci­ons. Es lle­geix com un valor que els muni­ci­pis més grans tin­guin la con­si­de­ració de muni­ci­pis turístics, la qual cosa per­met l’ober­tura en dies fes­tius i eixam­plar la poten­ci­a­li­tat per cap­tar tant cli­ent català com francès. Dis­po­sar d’asso­ci­a­ci­ons de comer­ci­ants millora la pre­dis­po­sició a desen­vo­lu­par plans de dina­mit­zació comer­cial.

Hi ha també detec­tada en la diagnosi la capa­ci­tat d’atraure el cli­ent francès, i es remarca com un ele­ment posi­tiu el valor afe­git que suposa dis­po­sar de pro­ducte local en la majo­ria de muni­ci­pis. Es valora també l’opor­tu­ni­tat de fide­lit­zació de la cli­en­tela, atès que els visi­tants repe­tei­xen les seves visi­tes a la comarca. També és obser­vat com una for­ta­lesa el fet que els visi­tants tenen les com­pres com una acti­vi­tat secundària, perquè això vol dir que hi ha poten­ci­a­li­tat de crei­xe­ment.

 

Oportunitats

L’estudi, efec­tuat per l’empresa Hidra, ha tin­gut un cost de 32.000 euros i s’hi subrat­llen algu­nes de les opor­tu­ni­tats que genera la situ­ació actual. Per exem­ple, el fet que els recur­sos patri­mo­ni­als esti­guin infra­ex­plo­tats obre la porta a atraure nous visi­tants. Es veu com una opor­tu­ni­tat el fet d’estar adhe­rit al pro­jecte Iti­nerànnia, perquè podria tenir l’efecte que nous visi­tants aca­bes­sin esde­ve­nint cli­ents. S’asse­nyala també que la cre­ació de siner­gies turisme-comerç millora i allarga l’estada dels visi­tants.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article