El dia a dia al municipi de la Jonquera és francament desolador. Traficants, ocupes i delinqüents caminen al seu aire pel poble a tota hora i els seus clients, majoritàriament francesos, tenen fàcil on trobar les seves dosis de substàncies tòxiques.

Aquesta és la situació que veuen diàriament els nostres fills a la Jonquera.
Que el que no és lícit ni habitual, s'hagi convertit en habitual i impune.

Des dels gravíssims incidents del passat 9 d'agost la sensació d'inseguretat i temor s'ha instal·lat en els veïns.

Un cas particular, és el d'un edifici situat davant la plaça de l'Ajuntament, propietat d'un empresari del municipi i comarca. Aquest edifici ha estat problemàtic des de fa anys sent els inquilins habituals traficants, proxenetes, prostitutes i altres. En els últims anys la situació s'ha anat deteriorant arribant-se a convertir en un autèntic edifici fantasma. Els vidres de l'edifici estan trencats i els pisos destrossats, havent iniciat el propietari fa uns mesos els corresponents procediments de desnonament.
Però segueix obert.

I actualment està ocupat en el primer pis per un individu presumpte traficant que ha llançat per la finestra infinitat d'objectes, com ara un aparell d'aire condicionat i que acostuma a cridar, colpejar-i vomitar a la via pública.

Al tercer pis, ja desallotjat judicialment, van tornar a ocupar-abans de 24 h i és un autèntic pis franc on els presumptes traficants i clients entren i surten a totes les hores del dia i de la nit.

Tots dos ocupants i els seus visitants causen greus desordres públics i són un malson per als veïns impedint el seu descans.

Anar i venir continu de delinqüents, traficants i clients, amb el perill per a la ciutadania que això suposa, tocs de clàxon a altes hores de la matinada, cops de porta, crits, sorolls amb vidres 24 hores, etc.

A les cases veïnes s'han trobat en els seus terrats, bosses amb restes de substàncies tòxiques, xeringues i preservatius. Es tracta ja d'un problema de seguretat, convivència i higiene pública.

El dia de la batalla campal de la Jonquera en aquest edifici es van produir cops i destrosses molt violents perquè s'havien atrinxerat uns individus i uns altres venien a buscar-los.

Després de l'esmentada batalla campal, la presència policial va augmentar considerablement i es van reduir una mica els disturbis. Però, lamentablement la presència policial ha disminuït i hem tornat a la situació anterior.

L'ambient que es respira a la rodalia d'aquest edifici és realment perillós i els veïns tenen por a sortir de casa, temor que es multiplica si es va acompanyat de nens.

Els cossos i forces de seguretat han entrat en aquest edifici comentat en infinitat d'ocasions, realitzant batudes puntuals i detenint a diverses persones però els pisos segueixen ocupats, i sense poder-se tapiar per un motiu o altre.

Aquest cas particular, és l'exemple d'un problema que patim de tal magnitud que requereix l'acció conjunta de les tres administracions públiques (estatal, autonòmica i local) i del poder judicial.
Mentrestant, a la ciutadania ens queda només demanar als poders públics que posin en marxa amb caràcter urgent mesures extraordinàries per posar fi a aquesta situació.

Tenim uns formidables cossos i forces de seguretat a la Jonquera (Policia Local, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil) que han demostrat en infinitat d'ocasions la seva valentia i determinació.

Donem-los els instruments adequats per poder desallotjar, i si és el cas, jutjar i expulsar aquests individus que en un 99,9% són estrangers.

I no perdem l'esperança que, com la llum que es veu al final d'un túnel, aviat puguem alliberar-nos d'aquest malson i que puguem recuperar, al més aviat possible, la convivència i la seguretat pública en la nostra estimada la Jonquera.

José Luis de Benavides Bailly
La Jonquera, a 4 de setembre del 2019

(Text original en castellà traduït al català. Títol original: Una pesadilla).