La pancarta del d'ultres del PSG que pretenia enviar la cantant Shakira (parella del jugador del Barça Gerard Piqué) a la Jonquera, i no pas per fer-hi un concert, ja ha fet la volta al món. Com era de preveure els mitjans de comunicació espanyols, francesos i també sud-americans (no oblidem que Shakira és colombiana), se n'han fet ressò, els uns amb més ganes que altres. No deixa de ser una notícia morbosa, de les que a més de ser notícia, no ho podem amagar, també donen audiència i difusió.

L'objectiu de la pancarta era senzill i resolutiu, i al capdavall, ens recordava que a la Jonquera hi ha un dels prostíbuls més grans i famosos d'Europa. Més gran o més petit però curiosament sí que és freqüentat molt majoritàriament per francesos.

El cas és que la vinculació de la Jonquera en la qüestió de la prostitució és cada vegada més evident. I aquí està la part del tema que ens hauria de preocupar: és una imatge que ja sembla enquistada. I això ha passat en pocs anys. Potser 10. Potser 15.

Recordo, a finals dels anys noranta, com sovint i quan sorties de la Jonquera per fer vida social, familiar o laboral més enllà del nostre poble, la Jonquera era motiu d'admiració. I ho era, bàsicament, per la seva vida associativa i per la capacitat d'adaptació de l'economia del poble. Davant la pèrdua de l'activitat econòmica duanera, a partir de l'any 1991, el poble s'havia especialitzat a esdevenir una gran àrea de serveis per al camioner: supermercats, gasolineres, restaurants... En paral·lel, els francesos continuaven venint a fer el que es coneixia com a "turisme fiscal". És a dir, a posar gasoil, comprar tabac, alcohols i fer un bon dinar a la Jonquera o en algun restaurant de la comarca. També hi havia prostitució, cert, però passava força desapercebuda.

Canvi de segle: el panorama canvia

Uns anys més tard, i així ho he pogut constatar revisant algunes Esquerda de la Bastida d'aquells anys, a la primera meitat de la primera dècada dels 2000, el nostre poble tornava a ser admirat per la punyent activitat econòmica derivada del gran volum de negoci que s'hi generava: construcció d'habitatges, el túnel del TGV, activitat de transports, comerç i hostaleria cap amunt, etc. D'aquells "meravellosos anys", recordo com si fos ahir, com un bon client de la costa sempre em parlava del que li explicaven els seus proveïdors sobre la Jonquera.

M'explicava, i d'alguna manera intentava assegurar-se de què allò era cert en el moment d'exposar-m'ho, que li resultava increïble escoltar les "tones" de mercaderia que s'enviaven mensualment cap als restaurants, supermercats i altres negocis de la nostra vila. Volia contrastar, i se suposava que jo era el que li havia de treure de dubtes, si aquelles xifres que li havien deixat anar podien ser certes o eren exagerades.

En paral·lel, també en aquells mateixos anys, la creixent prostitució dins els polígons de la vila i al llarg de la carretera N-II començava a passar factura. Sovint aquesta aquesta qüestió formava part de la "normalitat" en les converses entre un jonquerenc i qualsevol empresari, amic o familiar de fora de la Jonquera. La realitat era molt evident a la vista dels usuaris de l'N-II. I sobretot per a molts mitjans de comunicació que, de fet, no feien altra cosa que reflectir una realitat evident. Impossible amagar-ho.

Ja arribant a la segona meitat d'aquella dècada, la polèmica construcció del Paradise ja arribava a la seva fi. Va estar envoltada de polèmiques entre els promotors i constructors i els intents de l'Ajuntament de la Jonquera per evitar-ne la construcció. Estaria bé recordar que, en aquesta qüestió, a la Jonquera la van deixar sola. Batalles judicials gairebé en solitari i que van acabar en una guerra perduda.

Finalment arribaria la inauguració del prostíbul, l'octubre de 2010, que alguns s'han entestat a anunciar falsament que era el més gran d'Europa. Però el segell o marca de la casa ja estava adjudicat. No és el més gran, però la medalla ja està penjada. I com els agrada insistir en aquest fet.

I amb la inauguració arribaria l'èxit entre la clientela francesa des de la veïna Perpinyà fins a la llunyana Marsella. I arribarien les bombes. I els judicis. I el soroll mediàtic. I arribarien els clients fent-se una selfie davant el prostíbul. I el Paradise es feia famós arreu d'Europa, cada vegada més, cada any una mica més enllà. Del món. Més i més programes de televisió morbosos fent directes o cròniques morboses entorn d'una jonquera ja definitivament vinculada al "Paradise" i no a la inversa. I amb tot això, afegit que en uns pocs anys ja ens havíem convertit en una mena de centre de provisionament de la droga del sud de França. I mentrestant la devaluació del patrimoni jonquerenc anava a més. I haver de callar perquè uns pocs defensaven que el prostíbul generava activitat econòmica a unes poques perruqueries i a algun restaurant del poble. I tan tranquils.

Avui dia la imatge de la Jonquera vinculada a la prostitució ja és massa gran. Fer el comentari que vius o ets de la Jonquera i al llarg de la conversa es genera el comentari de torn sobre aquesta qüestió. No dic que sigui l'única, però sí que sembla la més fàcil. I la més despectiva no només per la Jonquera, sinó que fins i tot serveix per vincular el Barça, Piqué i Shakira amb un recurs fàcil. De manual.

Sí, ja ho sé, que és just explicar que en l'àmbit local s'ha fet, i es continua fent feina, per pal·liar tota aquesta imatge. Sigui institucional via ajuntament, posant en marxa iniciatives de gran importància com el centre d'interpretació Paratge Natural de l'Albera a Can Laporta o el Museu de l'exili abans que arribés el Paradise. I altres iniciatives de bones intencions com la Fundació La Jonquera en acció. Més recentment i en l'àmbit empresarial, s'ha de dir que el gran centre comercial outlet Gran Jonquera, ha estat un bon revulsiu. Però no n'hi ha prou.

En qualsevol cas, i tornant a l'inici amb el qual he començat a escriure aquest article. L'exemple de la pancarta dels seguidors radicals del PSG, que per cert es deu haver inspirat en els càntics que en més d'una ocasió ja s'havien silenciat en alguns estadis de la lliga de futbol, és una mena de confirmació del vincle i d'una batalla que sembla perduda. Repeteixo sembla, que quedi clar.

Em nego a pensar, però, que l'etiqueta de la prostitució, amb tots els respectes però en el seu sentit més despectiu i degradant, conviurà amb la Jonquera definitivament. Potser podria ser un bon moment i una bona raó per començar a revertir-ho. Com fer-ho i començar? No ho sé, però per això aquest article: si ens hi posem, entre tots i rebuscant en les arrels de superació que el nostre poble sempre ha demostrat, segur que trobarem la manera. Ens hi posem?