L'Esquerda de la Bastida va iniciar el passat mes d'agost una seguit d'entrevistes a persones que van resultar afectades directament pel foc. El 22 de juliol l'incendi va sorprendre a molts veïns de la Jonquera i Agullana, els quals van haver d'improvisar sobre la marxa de quina manera actuaven, sovint sense saber ben bé a quina situació haurien de fer front i posant en perill la seva vida. Aquestes històries són les que en format entrevista volem que quedin per escrit a la revista de la Jonquera, per tenir-ne una constància gràfica i per així recordar com vam viure i patir l'incendi iniciat a la Jonquera. Aquest és el cas de Neus Mont, que ens explica com va viure els primers moments de l'incendi i com en va quedar afectada ella, la seva casa i la finca...

Neus, on eres el dia del foc i quan vas rebre el primer avís?
Vaig baixar a la Jonquera a comprar. Va ser aleshores quan ja es va veure una columna de fum i sentia alguna sirena dels bombers.

Com vas reaccionar i què és el primer que vas fer?
Doncs de seguida vaig tornar cap a casa, on hi tenia la família: el meu home, els fills, els néts... Ja vam veure que allò anava creixent i prenent força així que de seguida el meu home va marxar a recollir el ramat que tenim al mas per portar-lo cap a l’Estrada. Vam fer fora els nens i aquí a casa només ens hi vam quedar jo i el meu fill Martí a l’espera de com evolucionava la cosa. Mentrestant, anàvem remullant les bales de palla i l’entorn de la casa....

(Entrevista sencera a L'Esquerda de la Bastida 132, 1 d'octubre de 2012)