El reportatge "AP-7, al límit" de 30 Minuts analitza els principals problemes de l'autopista després de la fi dels peatges, però passa per alt un dels seus punts més conflictius: la Jonquera. Les retencions cada vegada més habituals a la frontera, la reducció de tres a dos carrils i les mancances històriques del tram fronterer queden fora d'una anàlisi que es volia global.

El reportatge "AP-7, al límit", emès aquest diumenge al vespre pel programa 30 Minuts, ofereix una radiografia molt completa dels problemes que arrossega l'autopista després de la supressió dels peatges. L'espai posa el focus, especialment, en el tram sud tarragoní, on l'autopista continua amb només dos carrils per sentit, i també en l'increment constant del trànsit entre el Penedès, l'àrea metropolitana de Barcelona i les comarques gironines.

Tanmateix, el documental deixa de banda un dels punts més conflictius de tota la infraestructura: la Jonquera.

Sorprèn que en un reportatge dedicat a les deficiències de l'AP-7 no hi aparegui la problemàtica específica del tram fronterer. Cada estiu, milers de conductors pateixen llargues retencions als accessos de la Jonquera, tant en sentit nord com sud, coincidint amb les grans operacions sortida i retorn de vacances o en la coincidència de dies de cel gris o pluja a l’estiu.

A això cal afegir-hi un altre element estructural. Precisament entre la Jonquera Sud i la zona de la Piràmide, ja a tocar de la frontera entre l'Alt Empordà i el Vallespir, l'autopista torna a passar de tres a només dos carrils per sentit. Aquest estrenyiment es converteix en un autèntic coll d'ampolla per on han de passar cada dia desenes de milers de vehicles, entre ells una part molt important del trànsit internacional de mercaderies que connecta la península Ibèrica amb la resta d'Europa.

La situació encara es veu agreujada els caps de setmana, quan les restriccions de circulació de camions a França fan que centenars, i sovint milers, de vehicles pesants s'acumulin als aparcaments i vorals de la Jonquera mentre esperen reprendre la marxa. Una realitat que condiciona la mobilitat del municipi i que converteix la frontera en un dels punts més sensibles de tota l'AP-7.

El reportatge també analitza la manca d'inversions i el deteriorament de la infraestructura. En aquest sentit, la Jonquera és un altre exemple evident. Quan avui, 30 de juny, precisament es compleixen cinquanta anys de la inauguració de l'autopista en aquest tram, continua havent-hi habitatges pràcticament enganxats a la via sense que, en mig segle, s'hi hagin instal·lat pantalles acústiques. Ni les tradicionals de formigó que durant anys es van col·locar en altres punts del país, ni les pantalles transparents que actualment s'utilitzen per reduir l'impacte visual i sonor.

L'AP-7 és molt més que una autopista. És el principal corredor terrestre entre la península Ibèrica i Europa, i la Jonquera n'és la porta d'entrada o sortida. Qualsevol anàlisi que vulgui explicar la realitat d'aquesta infraestructura difícilment pot considerar-se completa si obvia el seu tram fronterer.

El 30 Minuts ha retratat amb encert molts dels problemes de l'AP-7. Però aquesta vegada ha deixat escapar una oportunitat per explicar una realitat que els veïns de la Jonquera coneixen massa bé: que els colls d'ampolla, les retencions, el trànsit pesant i les mancances històriques també tenen un nom propi al nord del país.