50 anys de l'AP-7: la infraestructura que va obrir Europa... i va canviar per sempre la Jonquera. Aquell 30 de juny de 1976 s'inaugurava el darrer tram entre la Jonquera i Le Boulou, una obra que va eliminar les cues frontereres, però que també va transformar per sempre el paisatge i el creixement urbanístic del municipi.

El 30 de juny de 1976 és una de les dates més importants de la història recent de la Jonquera. Aquell matí, a les vuit en punt, entrava en servei el tram entre la Jonquera i Le Boulou, culminant la construcció de la llavors A-17, l'actual AP-7, i establint per primera vegada una connexió ininterrompuda per autopista entre Catalunya i França.

L'autopista ja havia arribat a la Jonquera l'any 1975, però encara faltava el tram fronterer, probablement el més complex de tot el recorregut. El terreny muntanyós del Portús va obligar a executar importants moviments de terres i contraforts, construir diversos viaductes al vessant francès i encaixar la nova infraestructura en un espai molt estret entre la muntanya i el nucli urbà. Aquelles dificultats van retardar gairebé un any la connexió definitiva amb la xarxa francesa.

L'endemà de la inauguració, la concessionària Autopistas Concesionaria Española (ACESA) destacava que s'havia completat una obra que representava "una gran millora de les comunicacions d'ambdós països". L'anunci, publicat al diari Avui, també deixava constància d'una curiositat avui pràcticament desconeguda: durant els primers mesos només podien circular pel nou tram els turismes i els autocars. Els camions continuaven passant en algun moment per la N-II, ja que les instal·lacions duaneres per al trànsit de mercaderies encara no estaven adaptades a la nova infraestructura.

Imatge actual de l’autopista “arribant a la Jonquera” i “tram cap al Portús” (Foto: IST).

El final de les llargues cues a la frontera

Segons explica l'historiador Ramon Boix a la seva Cronologia històrica de la Jonquera, la posada en servei de l'autopista va tenir un efecte immediat: van desaparèixer les quilomètriques cues de vehicles que durant anys s'havien format a la carretera N-II per travessar la frontera.

Aquella imatge habitual de cotxes i camions esperant hores per passar els controls fronterers va començar a formar part del passat. La Jonquera consolidava així el seu paper com a principal porta terrestre entre la península Ibèrica i Europa.

Imatge actual de l’autopista entre la Jonquera i el Portús (Foto: IST).

Una obra que també va dividir opinions

Però l'autopista no només va portar beneficis. També va deixar ferides que encara avui expliquen els més grans del poble.

Ramon Boix relata que el traçat inicial es va modificar, aparentment per interessos particulars. Aquella decisió va acabar tenint conseqüències urbanístiques molt importants: la carretera N-II es va desplaçar més cap a llevant i el poble va quedar pràcticament encaixonat entre la carretera nacional i la nova autopista.

A la pràctica, això ha limitat, i continua limitant, durant dècades el creixement natural de la Jonquera cap a ponent, un fet que va provocar un profund malestar entre una part de la població.

La indignació popular va donar peu fins i tot a una frase que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva del municipi: «Ara sabem per què han tallat les platanes: perquè no puguem penjar-los de les branques... als de l'Ajuntament.»

Més enllà de l'anècdota, la dita reflectia el desacord que havia generat el traçat definitiu de l'autopista, molt més cenyit al casc urbà de la Jonquera que el que s’havia previst en altres projectes, pel darrere del serrat de la Plaça, més o menys per on actualment hi ha construïda la línia de tren d’alta velocitat..

Un paisatge completament diferent

La nova infraestructura també va modificar profundament la imatge del coll del Portús. Els grans talussos, els moviments de terres i els viaductes construïts al vessant nord van transformar un dels paisatges més característics de l’Albera.

Avui costa imaginar aquell pas sense l'autopista, però l'impacte visual de l'obra va ser molt notable en una època en què els criteris ambientals tenien molt menys pes que en l'actualitat.

Imatge actual de l’autopista entre la Jonquera i el Portús (Foto: IST).

També va afectar l'abastament d'aigua

La construcció de l'autopista també va tenir conseqüències inesperades sobre els recursos hídrics del municipi. Segons recull Ramon Boix, durant les obres es va detectar una disminució del cabal dels pous municipals, sense que mai no s'arribessin a determinar i vincular amb certesa les causes.

Com a compensació, la concessionària va assumir la construcció d'una depuradora. Tanmateix, el projecte inicial va ser rebutjat per l'Ajuntament per considerar-lo insuficient. Finalment se'n va redactar un de nou, de més capacitat, però la diferència econòmica respecte al projecte original va haver de ser assumida pel consistori. El terreny i la paret de contenció on es va ubicar la depuradora també van estar vinculats a un acord urbanístic de requalificació dels terrenys i, segons explica Boix, els retards en l'execució van acabar comportant que l'Ajuntament assumís una part addicional del cost de l'obra.

Per més endavant quedaria pendent la construcció de la Porta Catalana, una infraestructura que també va suposar un abans i un després per a la Jonquera. Però d’això en parlarem “quan toqui”.

Del peatge a la gratuïtat

Durant quaranta-cinc anys, aquest tram de l'autopista va funcionar sota règim de concessió. No va ser fins a la nit del 31 d'agost a l'1 de setembre de 2021 quan van desaparèixer definitivament les barreres de peatge.

Fent ús de les vies manuals en una jornada de trànsit "operació sortida" de turistes (Foto: arxiu familiar cedida ACN).

La gratuïtat va incrementar notablement el trànsit, especialment de vehicles pesants, fins al punt que avui el tram fronterer torna a ser objecte de debat per la seva saturació. Les retencions habituals dels mesos d'estiu i el fet que l'autopista torni a reduir-se de tres a dos carrils abans d'arribar a França mantenen oberta la reivindicació d'una ampliació de la infraestructura que s’havia iniciat parcialment i per trams des de la Jonquera sud i fins a Barcelona el 1992.

Cinquanta anys després

Mig segle després, aquella inauguració del 30 de juny de 1976 continua marcant la vida de la Jonquera. L'autopista va eliminar les cues frontereres i va consolidar el municipi com una de les principals portes d'entrada al sud d'Europa, però també va transformar definitivament el seu paisatge, va condicionar el seu creixement urbanístic i va deixar un debat que, cinquanta anys després, encara forma part de la memòria col·lectiva dels jonquerencs.