La Jonquera té solució i l'exemple és ben a prop

La solució a la inseguretat ciutadana a la Jonquera no només ha de ser policial
La solució a la inseguretat ciutadana a la Jonquera no només ha de ser policial | Infojonquera.cat

Editorial

Des de fa un parell d'anys que la Jonquera i els seus veïns viuen, vivim, entestats en una lluita llarga i feixuga, constant i sense aturador, per canviar les coses de la realitat desagradable que viu ara com ara el poble. Una lluita que, a dies, denota esperança, i en altres dies, un cert desànim. I és una lluita que porta per combustible dos elements igualment efectius: l'esperança en veure que les coses poden i han de millorar, per una banda, i la impotència de veure i comprovar que la situació sovint fa un pas endavant i un enrere, per l'altra. I en aquesta lluita hi té un paper determinant i aglutinador la Plataforma Veïns de la Jonquera gestada ara fa un parell d'anys.

Una Plataforma civil i desvinculada políticament de cap partit que es va crear precisament per donar resposta a la desaprovació i inconformisme general per part d'una població cansada de la situació d'inseguretat ciutadana que generaven, i generen, un grup reduït, o no tan reduït, de suposats "veïns" de la Jonquera.

Un inconformisme que, de fet, es podia captar  des de feia més de dos anys en qualsevol conversa entre jonquerencs "de tota la vida". O de "nova fornada". I això es podia comprovar sense massa esforços quan passejàvem pel carrer Major i coincidien dos veïns, potser a la fleca o potser a la sala d'espera del dispensari local. També a les xarxes socials, en especial a Facebook, i amb menys mesura a Twitter. La motivació venia de lluny, però sempre hi ha una gota que fa vessar el got.

La societat jonquerenca viu una situació que comença a fer-se incòmoda per desagradable i duradora. I el pitjor: sembla que comenci a prendre un descoratjador caràcter de permanent. Però hi ha solucions, que cap jonquerenc en perdi de vista aquesta meta, i en això és d'agrair la feina tossuda i poc agraïda que fa la Plataforma Veïns de la Jonquera. Sense oblidar ni menystenir la feina que fa l'Ajuntament del nostre poble, per descomptat.

La inseguretat ve generada, explicàvem unes línies més amunt, per un grup de persones reincidents en els seus delictes. Sovint són individus d'origen estranger que viuen a la Jonquera, que estan generant dia si dia també baralles, robatoris, o vandalisme gratuït contra vehicles i habitatges. En alguns casos ocupant habitatges. En alguns casos, fins i tot, ratllant les agressions sexuals o físiques.

Aquesta situació va arribar altre cop al màxim exponent a mitjans d'agost amb la baralla multitudinària que va durar hores pels carrers principals de la Jonquera (veure enllaç).

Dies després, i davant l'alarma social generada, es van aplicar per part de les autoritats unes primeres mesures de xoc, que es van traduir amb més presència policial pels carrers de la Jonquera. Ara, però, passats uns dies la vigilància policial sembla que ha afluixat. Però els incidents, com ara els actes incívics o els intents de robatori, no han baixat. Així ho han denunciat alguns veïns a Infojonquera.cat.

Ara bé, per més voluntat que hi posin els governants locals, els cossos policials que operen a la Jonquera i la justícia, no podem oblidar que el problema de fons és el d'una legislació que cap govern (i aquí parlem del Govern espanyol) ha sabut adaptar ni posar al dia per resoldre i trobar solucions als problemes que pateix la jonquera.

El mercadeig de drogues a petita escala no és exclusiu de la Jonquera, cert, també és habitual en moltes altres poblacions del país, però igualment és cert que no en la mateixa proporció ni dimensió que a casa nostra. I el problema dels robatoris, en concret, tampoc és nou ni exclusiu; és un problema similar al que s'arrossega amb la prostitució des de fa anys, amb segell propi per la Jonquera i la zona propera a la frontera. Poc a poc, any rere any, han acabat arrelant a la nostra vila amb una profunditat que ja forma part del paisatge habitual.

De moment la solució policial és l'única que pot ajudar en la normalitat del dia a dia de la Jonquera, però hem d'admetre que no és viable en recursos ni tampoc ha de ser la definitiva.

Cal recordar que la seguretat ciutadana recau en Mossos d'Esquadra i sembla que tothom estaria d'acord amb què a aquest cos policial li manquen més efectius i recursos per a la comissaria de la Jonquera. No es pot admetre l'argument de que ja compleixen amb els barems que regulen la població a la qual han d'atendre, (La Jonquera i 6 pobles de l'entorn), perquè a la pràctica tots sabem que la nostra és una població amb una problemàtica especial.

També cal tenir present que el cos policial espanyol a la Jonquera, el CNP (Policia Nacional), té a la Jonquera un nombre d'efectius i recursos que, a simple vista, semblaria sobre dimensionat si es té present que les seves competències estan relacionades, sobretot en el cas concret de la Jonquera, amb el compliment de la llei d'estrangeria. Per tant, entenem que es podria incidir amb aquests mateixos recursos de forma més constant sobre aquesta població estrangera d'origen no europeu que és reincident en els delictes.

Així doncs, tot i comptar amb les policies esmentades, i els matisos esmentats,  la solució que ha de ser definitiva ha de venir des de la política al més alt nivell i, per tant, ha de ser-ho via una legislació menys permissiva. Les lleis vigents són les que permeten que avui en dia a la Jonquera, o qualsevol altra població del país, el fet de delinquir obertament ja sigui ocupant habitatges particulars, o mercadejant amb la compravenda de drogues, o realitzant robatoris, entre altres delictes que ara seria llarg de relacionar, estiguin tenint uns efectes poc dissuasius. Els delinqüents coneixen perfectament les escasses conseqüències civils i penals que tenen els seus delictes.

Ja va sent hora que les autoritats amb responsabilitats assumeixin d'una vegada per totes que cal buscar solucions legislatives definitives, i correspon als veïns de la Jonquera -a nivell individual o per mitjà de la Plataforma- i també a les autoritats locals, en fer soroll i cridar l'atenció sobre el problema. Ja n'hi ha prou d'haver d'exercir l'autocensura per evitar, suposadament, fer un mal favor a la reputació de la nostra vila que, en qualsevol cas, ja fa anys que no és la millor.

No fa pas tants anys la Jonquera ja va demostrar que quan anem junts, i exigim solucions, i ens plantem de veritat allà on faci falta, aquestes solucions acaben arribant. I ben mirat, resoldre el problema hauria de ser relativament senzill. Només cal mirar els orígens i la situació del perquè la Jonquera és un cas especial. La legislació que han d'aplicar els nostres polítics és ben a prop de la Jonquera: la trobaran només uns quilòmetres més amunt de la divisòria de l'Albera. Mirant al nord, veiem com els problemes com la prostitució, el tràfic de drogues, la venda ambulant o la immigració il·legal també existeixen, però no tenen la dimensió i enquistament que sí que han agafat a la Jonquera i al nostre país. Que hi vagin, que n'aprenguin i que en tornin amb els deures fets. Només és una qüestió de voluntat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article