El coipú, un rosegador originari de la Patagònia, va colonitzar els rius de l'Albera i ara ja arriba al riu Tordera

Territori admet que l'espècie ha vingut per quedar-se i se centra en minimitzar-ne els efectes en espais protegits

per ACN

Mediambient

Un exemplar de coipú, amb els característics incisius de color taronja molt desenvolupats, després de caure en una gàbia. Imatge cedida aquest 14 de juliol del 2019.
Un exemplar de coipú, amb els característics incisius de color taronja molt desenvolupats, després de caure en una gàbia. Imatge cedida aquest 14 de juliol del 2019. | ACN

El coipú, una espècie invasora procedent de la Patagònia, ha colonitzat les comarques gironines. Aquest rosegador herbívor, també conegut com a 'rata-llúdriga', va entrar a Catalunya pel Llobregat d'Empordà, a la Jonquera, ara fa set anys. I des d'aquí ha anat estenent-se pel territori fins arribar ja a la comarca de la Selva. Es caracteritza per les seves incisives, de color taronja i molt desenvolupades, i per la seva voracitat. Té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials, perquè sol menjar les plantes que creixen a les lleres dels rius i fa els caus arran d'aigua. "En trams del Fluvià o la Muga podem trobar fins a una desena de coipús per quilòmetre", concreta el biòleg del servei de Fauna i Flora de Territori Santi Palazón. La Generalitat admet que aquesta espècie invasora ha vingut per quedar-se i se centra en minimitzar-ne els efectes en parcs naturals i espais protegits.

Pot arribar a pesar fins a 10 quilos i es reprodueix amb facilitat (perquè de cada part en poden arribar a néixer fins a vuit cries). Sembla un creuament entre una rata i una llúdriga –d'aquí, el seu sobrenom- i es caracteritza pels seus grans incisius taronges. S'inclou dins el catàleg d'espècies invasores i pot comprometre l'hàbitat fluvial.

A Catalunya, la presència constant del coipú es va detectar per primera vegada ara fa set anys. Va arribar-hi procedent de França, on se'l criava per a la indústria pelletera. Segons explica Palazón, abans del 2012 se n'havia vist algun exemplar a la Cerdanya, però les primeres cites regulars d'aquest rosegador van ser a l'Alt Empordà. Hi va arribar a través de les conques fluvials de l'Albera.

A partir d'aquí, aquesta espècie invasora es va establir als Aiguamolls i va començar a estendre's pel territori. Ha anat colonitzant rius com la Muga, el Ter i el Fluvià i ara, fins i tot, hi ha coipús que ja han arribat a la comarca de la Selva.

Impacte damunt l'ecosistema

Aquest rosegador té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials. El biòleg del Servei de Fauna i Flora explica que canvia "la morfologia" dels rius, perquè sol fer els seus caus arran d'aigua i es menja les plantes que creixen a les vores. "A més, li agrada molt la gespa i els brots verds", concreta Palazón, explicant que s'han arribat a veure prats de camps de golf plens de coipús.

L'espècie invasora, a més, pot comprometre els habitats de ribera. "És un competidor d'altres espècies d'herbívors més pacífics, com la rata d'aigua", indica el biòleg. A més, com que es menja vegetació i plantes aquàtiques, pot deixar sense aliment les aus de la zona (o destruir-ne els nius).

Parcs naturals i espais protegits

El biòleg del Departament admet que és impossible eradicar aquesta espècie invasora. "És difícil de frenar, perquè és un animal aquàtic amb una gran capacitat reproductora; hi ha trams del Fluvià i la Muga on, en un quilòmetre lineal de riu, hi arriben a viure entre cinc i deu coipús", explica Palazón.

"Allò que hem de fer és començar a pensar que hem de conviure amb les espècies invasores, i això significa que allà on puguin crear danys sobre la biodiversitat, hem d'abaixar-ne la densitat", concreta el biòleg. Per això, els esforços se centren sobretot a controlar-ne la població en aquells espais protegits, com ara el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Aquí, es col·loquen paranys per atrapar-los o també, segons concreta Palazón, els Agents Rurals fan aguaits i els abaten. Però els coipús són esmunyedissos i és "complicat" capturar-los, admet el biòleg. Al 2017, se'n van agafar 39; i l'any passat, una trentena.

El coipú, a més, no és l'única espècie invasora que s'ha establert als rius gironins. També hi ha el visó americà o la tortuga de Florida, entre d'altres. A més, segons concreta Palazón, el llistat es podria ampliar amb un altre rosegador: la rata mesquera (Ondatra zibethicus).

En aquest cas, és omnívora i també pot fer el salt a Catalunya procedent de França. La rata mesquera, com el coipú, també fa els caus arran d'aigua. Pot arribar a rosegar gran quantitat de joncs però, sobretot, afectar els cultius de la zona i les poblacions de crustacis.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article