Aplicar mesures per gestionar els boscos de muntanya d'acord amb les condicions climàtiques actuals i futures pot augmentar un 18% el cabal dels rius. Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de la nova 'Guia de mesures d'adaptació al canvi climàtic de la muntanya mitjana mediterrània' que recull un seguit de mesures que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha provat i monitoritzat. Tot plegat s'emmarca el projecte europeu LIFE MIDMACC.

El treball pretén aconseguir un paisatge més resilient al canvi climàtic i activar el desenvolupament socioeconòmic en aquestes zones muntanyoses. A més, inclou recomanacions en l'àmbit de la gestió forestal, la recuperació de pastures i el conreu de la vinya. I una de les conclusions que formula és que l’aplicació de mesures de gestió adaptativa al territori a escala de conca fluvial esmorteïria la reducció del cabal de la riera d’Anyet de Requesens, en ple paratge de l’Albera, fins a un 7%.

La guia, al detall

La vulnerabilitat dels boscos davant la situació de sequera i les altes temperatures dels darrers anys a les zones de muntanya mitjana mediterrània (entre 500 i 1.500 metres d’alçada) ha subratllat  la necessitat d’aplicar una gestió del territori adaptada al canvi climàtic que permeti aconseguir un paisatge més resilient.

En aquest context, ha nascut la ‘Guia de mesures d’adaptació al canvi climàtic de la muntanya mitjana mediterrània’, creada a partir de la recopilació de les experiències implementades i monitoritzades pel CREAF en col·laboració amb Acció Climàtica, l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic, l'Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), l’IRTA, la Universitat de Saragossa, la Universitat de La Rioja i la Universitat Autònoma de Barcelona.

El treball s’emmarca en el projecte europeu LIFE MIDMACC, que s'ha fet a la Vall d’Aísa a l’Aragó, al riu Anyet a Catalunya (que està ubicat al terme municipal de la Jonquera) i al riu Leza a La Rioja. El treball vol oferir als gestors del territori i propietaris un seguit de mesures i recomanacions per aconseguir un paisatge més resistent als impactes del canvi climàtic. 

Els seus impulsors no només han tingut en compte la gestió forestal per la prevenció d’incendis, sinó també mesures per a la recuperació de pastures on actualment hi ha matollar, i mesures per a la introducció del conreu de vinya a les zones de muntanya per tal de promoure un paisatge heterogeni. Han indicat que d’aquesta manera, s’aconsegueix una millora en la biodiversitat, en el contingut de matèria orgànica en el sòl i un increment de la disponibilitat hídrica, així com la reducció de l’àrea cremada d’aquestes zones de muntanya. Casos com l'incendi del febrer de l’any 2022 al Cap de Creus, demostren de quina manera la presència de vinyes va permetre que el paisatge fos divers, més resilient i resistent davant els efectes de l'incendi. 

Les actuacions proposades en l’àmbit forestal, ramader i vinícola comportarien una millora del desenvolupament socioeconòmic del territori generant nous ingressos i fixació de la població en zones que havien estat abandonades progressivament per manca d’oportunitats. 

Millora dels cabals dels rius

Un dels aspectes més rellevants de la guia és de quina manera la gestió del territori pot influir en la disponibilitat de recursos hídrics, donat que les zones de muntanya juguen un paper clau en el subministrament d’aigua i, a causa del canvi climàtic (més temperatura, més evapotranspiració) i la falta de gestió (abandonament gestió forestal i activitat agro-ramadera), s’ha produït un notable descens dels cabals dels rius mediterranis, de l’ordre d’entre el 28 i el 49% a les capçaleres del Segre i de la Muga, respectivament, en els darrers setanta anys.

Per això, destina un capítol exclusiu en analitzar els efectes d’una gestió adaptativa del territori a escala de conca fluvial. Els resultats mostren que tant en condicions de clima actual com futur, l’aplicació de mesures adaptatives aconsegueixen atenuar la pèrdua de cabal, i en alguns casos, incrementar-lo per a les tres conques d’estudi.

En concret, s’estima que els cabals dels rius podrien empitjorar i reduir-se entre un 4 i un 12% més en els pròxims decennis (depenent de la zona i l’escenari de canvi climàtic). En canvi, l’aplicació de mesures de gestió adaptativa esmorteiria aquesta reducció fins a valors de només un 2% (en el cas de la Vall d’Aísa), o fins i tot augmentar el cabal del riu un 7% (cas del riu Anyet a Requesens, a l’Albera). De fet, si mantinguéssim el clima actual, els cabals dels rius podrien augmentar fins gairebé un 18% en aquelles zones on es dugués a terme mesures de gestió adaptativa.