L’Esquerda de la Bastida, La Nostra Vila i, actualment, Infojonquera: tres mitjans de comunicació locals que la majoria dels jonquerencs tenen ben presents quan es parla de comunicació local en clau jonquerenca. La convivència entre aquests tres projectes no sempre ha estat fàcil —ni ho és ara—, però en el reportatge que us presentem a continuació podreu entendre una part, només una part, d’un problema que amb els anys ha anat creixent. I, com veureu, no és un fenomen exclusiu de la Jonquera.

El passat 26 d’abril, Sallent va acollir la 17a Convenció de la Premsa Comarcal, una trobada important per als editors de publicacions locals i comarcals d’arreu del país. Al llarg de la jornada, el poble va esdevenir un espai de debat i reflexió sobre el present i el futur del sector.

L’amfitriona d’enguany va ser la revista trimestral L’Esparver, que des de fa anys explica la vida local de Sallent. Dies abans de la convenció, l’ACPC va conversar amb el seu director, Genís Sabaté, per copsar com es vivia l’arribada de l’esdeveniment. Sabaté no va perdre l’ocasió per posar sobre la taula una inquietud que cada vegada comparteixen més capçaleres del territori: “Un altre gran repte, per a la nostra revista, és la competència deslleial que exerceixen algunes institucions públiques. Per exemple, el nostre Ajuntament ha començat a publicar una revista pròpia, gratuïta, que arriba a totes les llars…” lamentava.

La convivència entre el butlletí Som Sallent, editat per l’Ajuntament, i la revista L’Esparver posa de manifest, una vegada més, la problemàtica creixent que suposa aquesta activitat que exerceixen les institucions locals, invertint recursos públics per a la producció d’informació que, de facto, acaba competint amb els mitjans locals i comarcals independents.

Un crit d’alerta que ja ve de lluny

L’any 2009, en un context també de convenció de la Premsa Comarcal, concretament, la 4a edició celebrada a Cassà de la Selva, el programa incloïa una ponència titulada «L’impacte de les publicacions municipals en el sector privat de premsa comarcal i local», que presentava l’estudi elaborat pel periodista Àlex Gutiérrez per a la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC).

En aquell estudi Gutiérrez ja alertava que alguns butlletins municipals començaven a adoptar un format molt més proper al dels diaris, fet que en diluïa el caràcter institucional. I advertia d’una paradoxa, que avui ja comença a ser palpable: “que l’Administració dediqui despesa en un mitjà públic i després que, per una altra via, hagi de dedicar despesa en forma de subvenció a un mitjà privat, que no pot ser rendible perquè el mitjà públic li ho posa especialment difícil.”

De fet, una de les principals dificultats per a les editores privades, fruit d’aquesta competència, es troba en la captació de publicitat: si una institució pública opera en el mateix mercat que els mitjants privats, els segons veuen reduïdes les seves oportunitats de finançament.

En aquest sentit, l’estudi de Gutiérrez proposava diverses mesures per garantir la viabilitat del sector de la premsa local davant d’aquest fet. I que hem procurat classificar així:

Inversió institucional en mitjans comarcals i locals

“...els Ajuntaments, si tenen necessitat de comunicar alguna cosa en els termes que vulguin, facin ús de la publicitat i inverteixin els seus diners en els mitjans privats..., en comptes de crear publicacions que fan difícil la seva supervivència.”

Distinció clara entre premsa i comunicació institucional

“...garantir que les publicacions impulsades per corporacions públiques locals estan convenientment identificades com a tals… el ciutadà ha de tenir fàcil identificar la premsa independent d'aquella que forma part de l'esforç de comunicació institucional de l'Administració.”

Regulació del format de les publicacions municipals

“Seria convenient, però, que es regulés quina forma han de tenir aquestes publicacions, ja que es detecten alguns casos en els quals s’intenta fer passar per premsa allò que no deixa de ser comunicació institucional.”

Exclusió de les publicacions públiques del mercat publicitari

“...acord polític que eliminés la publicitat dels butlletins municipals es podria articular de manera global o, a partir dels estaments supramunicipals, com Consells Comarcals o Diputacions.”

Una tendència a l’alça

Més enllà del cas de Sallent exposat per la revista l’Esparver, dins de l’ACPC existeixen altres publicacions que també han patit les conseqüències d’aquestes pràctiques i que han fet públic el seu malestar. Un exemple destacat és el de La Vall del Verç (LVDV), la revista de Sant Just Desvern.

El 16 de desembre de l’any passat, la revista va publicar un article titulat “Vendre Sant Just, a través del control del relat”, escrit pel seu director, Josep Lluís Gil Rivera. En aquest text, Gil exposa l’impacte negatiu que ha tingut l’aparició del Butlletí de Sant Just i la seva influència en el mercat publicitari local: “A Sant Just, mentre LVDV perdia molts anunciants al llarg dels anys, el Butlletí municipal n’ha anat augmentant el nombre, des que va començar a inserir-ne, el 1994.”

En sintonia amb la segona i tercera mesura que hem extret de l’estudi de Gutiérrez, el director de LVDV subratlla en aquest article la invasió de competències per part dels butlletins municipals, que es distribueixen massivament i de manera gratuïta: “Amb el control del relat i una falsa pàtina de mitjà de comunicació -que no ho són-, els butlletins municipals esdevenen un instrument de propaganda descarada. Fan, amb diners públics -molts-, el que legítimament pertocaria fer als partits polítics, amb els seus propis recursos: «vendre» llur acció de govern.”

Un altre exemple que il·lustra aquesta situació, tot i ser més complex que els anteriors, és el del Setmanari de Montbui, la publicació associada amb més de vuit dècades d’història a Caldes de Montbui. Segons Àngels Pou, la directora del setmanari, en el passat l’Ajuntament hi col·laborava puntualment mitjançant insercions institucionals, una pràctica habitual que contribuïa a la seva sostenibilitat.

La situació va fer un gir de 180°, quan el consistori va adjudicar la gestió de la pàgina municipal als responsables d’una publicació mensual que distribueix gratuïtament 3.000 exemplars per edició. A través d’un procediment de contractació pública ajustat a la normativa vigent.

“Vam manifestar el nostre malestar des del primer moment”, explica Àngels Pou, que lamenta que una publicació amb arrels profundes al municipi no fos valorada i hagi estat desplaçada amb el temps, més enllà d’aquesta adjudicació, per una publicació que, segons afirma, no té una vinculació consolidada amb Caldes de Montbui.

A més, assegura que la situació ha afectat directament la capacitat del setmanari per captar publicitat: “Competeixes amb un mitjà que rep, en certa manera, suport institucional i que es distribueix gratuïtament. És una competència desigual que posa en risc la supervivència de publicacions històriques com la nostra”, conclou.

Reportatge ofert per Associació Catalana de Premsa Comarcal.

Si us ha agradat llegir Publicacions municipals: Un escull per a la Premsa Comarcal i Local també us pot interessar la lectura de Convidats a tirar la tovallola de la informació local o també Infojonquera, servei públic per convicció, recursos privats per obligació.