El Llobregat d’Empordà ens reserva en el seu curs més alt una agradable sorpresa: la cascada més alta del Pirineu oriental, el salt del Fitó, de 60 m d’altura.

COM ARRIBAR-HI

S’hi pot accedir fàcilment amb vehicle 4x4 des del carrer Dr. Subirós del Portús tot passant pel túnel que travessa per sota l’autopista, direcció a la depuradora. A l’altra banda prenem la pista forestal que mena a la dreta, direcció Mas Rius i passat aquest cal estar estar atents als rètols indicatius o informatius d’un revolt tancat i de pendent pronunciat per deixar el cotxe i continuar a peu. Seguirem un sender que, tot flanquejant la muntanya i passant per una tartera, ens evitarà el passos i trams més difícils del tram més baix del riu.
L’altra opció és seguir el curs del riu Llobregat, amb inici sota el pont de l’Ap7, però per aquesta via cal anar preparat i equipat ja que si bé ens permet gaudir de les gorgues que fa el riu, també caldrà superar el salt del fitonell, un veritable esglaó de granit de difícil pas.

DESCRIPCIÓ

Entre el Salt del Fitó i el pont de l’autopista (zones les Ferreries, a prop del pont d’Espanya) el riu passa encaixonat per un congost granític amb pareds laterals que en dificulten l’accés i la sortida, tant per l’aigua que hi ha esculpit un congost molt ben polit, com per les persones.
És un tram de riu engorjat que té en el Salt del Fitó (55 metres) i el Fitonell (20 metres) els dos punts de màxima espectacularitat. Visitar aquests salts i les gorgues des de dins el llit del riu, sobretot quan el riu baixa ple, és tant impressionant com perillós i caldria sortir-ne amb celeritat en cas de pluja torrencial, a més que el granit és molt ben polit i rellisca molt quan es mulla.
Per contra, quan la temperatura és alta i el cabal és suficient les gorgues permeten alguna capbussada molt relaxant, i és que es tracta d’una zona aïllada i molt tranquil·la. Tot el tram té una llargada d’uns 2 quilòmetres

REFERÈNCIES

El Salt del Fitó ja va ser descrit l’any 1887 per l’escriptor vinculat a la Jonquera Carles Bosch de la Trinxeria en el seu llibre “Records d’un excursionista”. El descrivia així: “He recorregut bastant nostra terra catalana i en cap lloc he vist un terreno primari tan ben caracteritzat com en la comarca de l’alt Llobregat. Aquest riu corre encaixonat entre dues muralles de granit de 150 a 200 metres d’altura, en mig de rocam i cascades. A mesura que es puja riu amunt, aquestes muralles es van estrenyent fins arribar a una gran cascada de 30 metres d’elevació; eés coneguda per lo Salt d’en Fitó. És imponent i causa espant al mirar de dalt a baix. En temps de pluges que lo riu porta molta aigua, d’ una hora lluny se senten los brams de l’aigua que cau d’aquella altura en mig d’un caos de grans penyes graníticques rodolades del cim de la muntanya. Al contemplar aquell sublim [161] horror desde lo alt del cingle, un pensa en los inmensos cataclismes de la època primitiva, en les primeres i misterioses convulsions del globo... “

També feia referència als veïns del Mas Rius, que vivien a tocar dels salts, als qual descrivia així: “un senyor molt obsequiós i amable, se fa un plaer de fer visitar lo Salt del Fitó als excursionistes”

CURIOSITATS

A mitjans dels anys 90 del segle passat es va senyalitzar un sender per arribar-hi, i fins i tot s’hi va instal·lar una pasarel·la metàl·lica per facilitar-ne l’accés i superar els grans blocs de pedra granítica i l’aigua quan ja s’és a tocar del salt.
En alguns dels concursos de fotografia de l’Albera, que des de fa deu anys organitzen l’ACEJ Secció de Fotografia i l’Ajuntament de la Jonquera, s’hi han pogut observar imatges del salt d’aigua completament gelat.
No seria extrany, si es fa l’excursió en silenci i donada la seva sol·litud en el tram de les gorgues, observar-hi algun senglar o mufló que s’apropa al riu per beure-hi aigua

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Recull, recerca i exposició de la informació: L’Esquerda de la Bastida + Infojonquera.cat
Altres textos publicats per l’Esquerda: Esquerda de la Bastida núm. 12 (Josep Laporta - Març de 1997)