El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (MUME) va inaugurar dissabte la mostra Memòries, organitzada amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries. La mostra, de Pilar Farrés i Manel Puig, es pot visitar a la sala d'exposicions Art i Memòria. 

La mateixa Pilar Farrés explica que Memòries està muntada partint de la premisa que "tota memòria és una construcció subtil i alhora complexa, que combina record i oblit". L'exposició explora aquest espai de memòria individual i col·lectiva, "un espai fràgil i abstracte, en que queden fixades experiències, passatges i vivències compartides, i en que té lloc una resignificació del passat, mitjançant la selecció d'alguns records i forçant l'oblit d'altres".

"Una gran esfera blanca funciona com una al·legoria de la memòria del món, d'aquest registre sensible del passat, en què conflueixen multiplicitat de memòries subjectives, representades per petites esferes que orbiten al voltant de la principal", explica Farrés, que afegeix: "No existeixen fronteres, totes les memòries es troben entrellaçats. Aquesta interconnexió entre les diferents esferes, entre la memòria individual i col·lectiva, es nodreix de forma constant i és la que permet construir la nostra identitat com a societat, al mateix temps que ens orienta i ens ajuda a definir la nostra pròpia subjectivitat. El conjunt d'esferes flota davant unes fotografies en blanc i negre que pengen de la paret. Es tracta de persones grans, properesa mi, que varen viure un món quejo novaig viure, i que per ami són valuosos testimonis d'aquest passat ja esvaït, doncs en són els portadors i n'atresoren el record".

En aquest sentit, Memòries vol mostrar diversos fets personals ocorregudes tots ells entorn la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a Castelló d'Empúries. Avui els protagonistes principals d'aquesta mostra ens expliquen els seus relats des d'una visió adulta, tot i que visqueren el conflicte quan eren uns infants. Aquesta circumstància fa que les narracions que us presentem siguin d'allò més originals. No ens parlen directament de l'enfrontament cos a cos, ni de trinxeres, ni de combat, ens conten experiències, en moltes ocasions traumàtiques, però en altres més animades. Podríem dir que tots els successos viscuts pels protagonistes d'aquesta exposició són conseqüències indirectes de la guerra, fets sense una gran transcendència global, però importants en l'àmbit local i personal. Amb les entrevistes es vol donar a conèixer aquella part de la guerra més civil i no tan lligada al règim i les tàctiques militars.

Aquestes set històries ens donen a conèixer situacions tan destacades com l'execució de capellans, de civils, l'església convertida en presó, la confiscació de béns, el bombardeig de l'aviació italiana, la voladura del Pont Nou, l'intent de volar el Pont Vell, la retirada dels soldats de la República i l'entrada de l'exèrcit franquista. També afers més personals com la manca de menjar, les cues eternes del racionament per aconseguir un tall de pa o carbó i l'allotjament de soldats en retirada.