El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, una data promoguda per les Nacions Unides que, des del 1972, vol conscienciar sobre els reptes ambientals que afecten el planeta. Amb aquesta efemèride com a punt de partida, posem el focus en un municipi que, molt possiblement, exemplifica com cap altre les contradiccions del nostre model territorial: la Jonquera.

Situada entre la serra de l'Albera, a tocar del mar Mediterrani, i just a la frontera amb França, la Jonquera és alhora un símbol de riquesa natural i de pressió humana per raons fiscals i administratives. D’una banda, és porta d’accés a espais protegits, encara avui refugi de fauna amenaçada i escenari de pràctiques sostenibles com la ramaderia extensiva. De l’altra, conviu amb un model econòmic intensiu basat en el trànsit pesant, les àrees comercials pensades per al que un dia es va anomenar “turisme fiscal”, i una urbanització creixent que no li fa cap bon favor als seus valors ecològics.

Aquest article recull deu arguments per entendre com la Jonquera pot ser, alhora, un referent i un mal exemple ambiental.

1 • Porta cap al “possible i futurible” Parc Natural de l'Albera
El municipi és una de les principals portes d'accés al Paratge Natural d’Interès Nacional de l'Albera, amb tres reserves integrals. Es tracta d’un espai de gran valor ecològic que protegeix espècies com la tortuga mediterrània i conserva paisatges únics de transició entre el Pirineu i la Mediterrània.

2 • Diversitat de paisatges i hàbitats
El terme municipal abasta des de zones de muntanya amb boscos mediterranis a les parts baixes fins a fagedes a les zones altes, més pròpies de zones humides o d’alta muntanya, amb alguns conreus dispersos a tocar d’estanys i prats humits. Aquesta varietat de medis genera una gran riquesa florística i faunística, convertint la Jonquera en un enclavament de biodiversitat molt notable.

3 • Presència de ramaderia extensiva
Encara hi perviu una activitat ramadera basada en la pastura extensiva, com és el cas de la vaca de l’Albera. Aquesta pràctica afavoreix la gestió sostenible del territori, redueix el risc d'incendis i manté l'equilibri dels ecosistemes.

4 • Camins de natura i turisme sostenible
Rutes com el pas del GR11, l’inici de grans rutes com el GR2 o una variant del Camí de Sant Jaume, posen en valor el patrimoni natural i cultural, i fomenten un turisme actiu i respectuós amb l'entorn.

5 • Iniciatives pròpies per a l’ús educatiu i ambiental
S’han impulsat, no sempre amb èxit, iniciatives locals per protegir l’entorn. La declaració del Paratge Natural d’Interès Local del Salt del Fitó i Muntanya de Sant Julià, amb èxit, o l’impuls d’una aula de natura al Camp del Suro, que no va acabar prosperant, són exemples d’accions que mereixen ser reconegudes.

 

6 • Alta pressió del trànsit rodat amb efectes en l’aire que respirem
La Jonquera suporta una de les càrregues més elevades de trànsit pesant de tot Catalunya. Les emissions derivades de la combustió afecten la qualitat de l'aire, tal com evidencien, per exemple, les teulades ennegrides a tocar de la carretera.

7 • Model comercial intensiu i energívor
Les grans àrees comercials generen un impacte econòmic positiu, però també un de clarament negatiu en l’àmbit ambiental: elevat consum d’energia, gran producció de residus, contaminació lumínica i una petjada ecològica notable per l’alta mobilitat privada que requereixen.

8 • Urbanització i artificialització del territori
L’extensió d’infraestructures (àrees de servei, polígons industrials, aparcaments) ha provocat la fragmentació d’hàbitats i la pèrdua de sòl natural. La impermeabilització del sòl per paviments impedeix la infiltració natural de l’aigua de pluja, trencant l’anomenat “efecte esponja” del subsòl.

9 • Un municipi sorollós
L’augment d’activitats com el turisme de pas, la logística i els serveis genera una pressió acústica constant que afecta tant la salut ambiental del nucli urbà com la tranquil·litat dels espais naturals pròxims.

10 • Risc d’efecte frontera i degradació dels valors
Com a punt fronterer amb França, la Jonquera concentra activitats vinculades a l’economia submergida i a pràctiques que perjudiquen la seva identitat i el seu entorn. El turisme sexual a peu de carretera, amb l’impacte que genera en forma de residus, o l’abocament descontrolat de deixalles a marges i rieres, agreujat per l’efecte dispersiu de la tramuntana, són realitats que comprometen la imatge i el medi ambient del municipi.

 

La Jonquera és, doncs, un territori ple de potencialitats, amb un patrimoni natural que molts municipis envegen i una comunitat amb capacitat per decidir cap on vol anar. Malgrat els desequilibris evidents que genera la seva condició de pas fronterer, també és cert que hi ha iniciatives, paisatges i pràctiques que apunten en la bona direcció.

El repte és gran, però també ho és l’oportunitat: convertir-se en un exemple de convivència entre desenvolupament econòmic i respecte pel medi ambient. No es tracta de partir de zero, sinó de fer créixer i protegir allò que ja tenim. Perquè, en la qüestió del medi ambient, a la Jonquera estem prou bé, sí... però podríem estar molt millor. I fer-ho depèn, en bona part, de nosaltres mateixos.