La vaca de l'Albera, en perill d'extinció, es recupera: de 200 exemplars el 2012 a més de 800 actualment. Els pastors instal·len collars a les vaques per delimitar la pastura i millorar la gestió dels boscos prevenint incendis.

La vaca de l'Albera, una raça bovina catalana en perill d'extinció, s'està recuperant. Els últims anys ha passat de 195 exemplars el 2012 a 822 el 2024, segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Fa poc més de quinze anys només hi havia un únic ramat a Catalunya, ubicat al massís de l'Albera, a l'Alt Empordà. Darrerament, el nombre s'ha multiplicat fins als 23 ramats actuals. Bona part d'aquest creixement és gràcies a l'Associació de Ramaders de Vaca de l'Albera (ARAVA), que treballa amb els ramaders per instal·lar collars a les vaques i delimitar així les zones de pastura, amb l'objectiu de prevenir els incendis forestals. La vaca de l'Albera és especialment hàbil per desbrossar el bosc.

Documentada des del 1868, la vaca de l'Albera no va ser descrita formalment fins a mitjans del segle passat. És una de les tres races autòctones catalanes de boví. "És una raça que evolutivament ha patit pocs canvis i el seu gran valor afegit és la rusticitat", assenyala Arcarons. Adaptada al medi, destaca sobretot en terrenys on el menjar és escàs.

A inicis del segle XXI, aquesta raça es trobava en un únic ramat, el de Marta Carola, pastora d'Espolla (Alt Empordà), amb uns 200 caps de bestiar. Progressivament, s'han anat creant nous ramats arreu del país fins a arribar als 822 animals actuals. A més de la zona de Girona, ara també hi ha vaca de l'Albera a la Vall d'Aran, al Berguedà, a la Catalunya Central, a Ponent i a les Muntanyes de Prades.

Garantir la genètica

Una de les prioritats ha estat garantir la genètica de la raça. Arcarons comenta que el concepte de raça autòctona és "modern" i que fins fa pocs anys no es treballava per preservar unes característiques concretes. Abans que se'n prengués "consciència", les explotacions prioritzaven "millores càrnies i productivitat", fet que va propiciar encreuaments amb altres races europees. "Això ha fet que ara hàgim de ser molt precisos i molt concrets per intentar recuperar l'estàndard racial original", explica.

La majoria dels animals actuals són femelles, i s'aposta per les més "pures", les que millor s'ajusten a l'estàndard de la raça. La vaca de l'Albera és de talla petita, amb extremitats i articulacions ben definides, fet que li permet moure's amb facilitat per terrenys escarpats. Arcarons en destaca la "intel·ligència" i "l'adaptabilitat".

Collars intel·ligents

Aquestes mateixes qualitats també suposen un "repte" per als ramaders. "És més fàcil, al principi, que s'escapin o decideixin el que volen elles", assenyala Arcarons. Per això, s'estan instal·lant collars intel·ligents als ramats. Un dels últims a fer-ho ha estat Miquel Bofarull, que pastura a la Vall del Corb, entre Guimerà (Urgell) i Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà).

Bofarull, procedent d'una família ramadera que havia abandonat l'ofici fa trenta anys, va decidir recuperar-lo fa tres anys, preocupat per la situació dels boscos i el risc d'incendis. Va apostar per la vaca de l'Albera perquè "s'adapta molt bé a la climatologia d'aquí i és una vaca molt deforestadora", apunta. Actualment té setze vaques, un bou i diversos vedells, alguns destinats a la producció de carn i d'altres, els més fidels a la raça, per fer créixer el ramat.

Des de fa un mes, les vaques estan en un tancat provisional i porten un collar que emet un so quan s'acosten als límits. Gràcies a aquesta tecnologia, els animals aprenen a no sobrepassar la frontera marcada. A llarg termini, el Miquel podrà establir un tancat virtual a través del satèl·lit, delimitant l'espai de pastura. Segons Bofarull, aquest sistema fa que el maneig sigui "molt més fàcil" i afirma que "és el futur del món de la ramaderia".

Neteja de boscos i prevenció d'incendis

Les característiques de la vaca de l'Albera la fan idònia per a la neteja de boscos i la prevenció d'incendis. De fet, diversos ramats col·laboren amb la Direcció General de Boscos, Medi Ambient i Bombers de la Generalitat per pasturar en àrees estratègiques. "Les races autòctones estan perfectament adaptades i són òptimes per gestionar aquestes zones", argumenta Arcarons, també vinculat al projecte Ramats de Foc, impulsat per la Fundació Pau Costa. Aquesta iniciativa fomenta la ramaderia extensiva per prevenir incendis i dota els productes ramaders d'un segell de qualitat.

Els collars també ajuden a millorar la silvopastura, permetent pastures d'alta intensitat en zones concretes durant períodes breus. "Si barregem aquests collars de nova tecnologia amb races autòctones, tenim projectes clau per a la gestió del risc d'incendi", indica Arcarons.

Relleu generacional

Una de les principals preocupacions de l'associació és el relleu generacional. En el cas de Bofarull, sembla garantit gràcies a la seva neboda de disset anys, Núria Bofarull, que veu "molt de futur" en l'ofici. Sempre li han agradat els animals i assegura que no es veu fent res més. Després de la prova pilot amb els collars, la família està "molt animada" a continuar.

La Núria reconeix que és una "feina complicada", ja que la vaca de l'Albera "no és mansa". "Són una mica feréstegues", comenta, tot i que ja s'hi ha "acostumat". Tot i que hi ha "poca gent" que es dedica a la ramaderia, la jove insisteix que és un ofici que "t'ha d'agradar tant l'animal com el territori", conclou.