L’estrena del monòleg Un paradís a la frontera, d’Àlex Castro Pizarro, torna a situar la Jonquera davant l’episodi del 2012 al prostíbul Paradise, un incident que encara marca el paisatge urbà amb les barreres de formigó instal·lades aleshores i que continua generant debat entre els veïns.

La Jonquera tornarà a situar-se al centre del debat sobre la violència, el control i la frontera amb l’estrena, el proper abril de 2026, del monòleg Un paradís a la frontera, escrit i dirigit per Àlex Castro Pizarro. Prèviament haurà passat per la Sala La Planeta de Girona, just aquesta setmana que deixem enrere.

L’obra, produïda per Produccions del Carrer Masini i seleccionada pel programa Visionaris del Teatre Tantarantana, recupera un episodi que molts jonquerencs encara recorden amb incomoditat: l’amenaça de bomba que, la nit de Cap d’Any del 2012, va provocar el desallotjament de 800 persones del macroprostíbul Paradise.

Un episodi policial que encara marca el paisatge urbà

Més d’una dècada després, amb els fets fins i tot ja jutjats, aquell incident continua tenint una presència física visible al municipi. Les barreres de formigó New Jersey que es van instal·lar aleshores per protegir el perímetre de l’edifici —i que en alguns trams ocupen voreres o afecten carrils i accessos d’un dels polígons— segueixen al mateix lloc. Per a molts veïns, aquestes peces s’han convertit en un símbol mut d’un espai i un model econòmic que la població ha viscut sovint amb resignació, distància o polèmica.

Ara, l’arribada del muntatge d’Àlex Castro torna a posar llum sobre aquell moment, però també sobre les històries personals i estructurals que s’hi amaguen. El monòleg parteix de la veu d’una dona que, enmig del caos del desallotjament, decideix no fugir i comença un relat que desmunta silencis i qüestiona la violència exercida sota el paraigua de “l’amor”.

Una mirada artística que interpel·la el territori

Els impulsors de l’obra reconeixen que el context de la Jonquera no és un simple escenari, sinó una frontera real —física i social— que ha marcat la vida del municipi i la seva projecció exterior. L’estructura escènica, travessada per una línia discontínua que evoca les carreteres del corredor transfronterer, dialoga directament amb un territori on els fluxos de trànsit, comerç i prostitució han condicionat l’espai públic i el debat polític.

En aquest sentit, Un paradís a la frontera es llegeix també com una oportunitat per repensar què ha significat el Paradise per als jonquerencs: des de les molèsties quotidianes fins al pes simbòlic d’acollir un establiment que durant anys ha estat objecte de titulars i operacions policials.

Estrena i equip creatiu

El muntatge, interpretat per Emma Delon, compta amb escenografia i il·luminació de Juli Palacios Pla, vestuari de Jessica Sibina Aranda, i espai sonor d’Artur Canadell Castelo, amb fotografies d’Arzel Cañavate Montoliu. L’obra es podrà veure del 22 d’abril al 3 de maig de 2026, i forma part del programa Estrena’t al Territori, impulsat per ADETCA i l’ICEC.

Estrena’t al Territori

La proposta de Castro ha estat seleccionada en la tercera convocatòria Estrena’t al Territori, amb què La Planeta i quatre sales més de fora de Barcelona, on hi arribarà a l’abril, donen suport a la producció i exhibició a companyies emergents. El jurat en va destacar les "múltiples capes de significat" del text que, juntament amb la posada en escena, "combina poesia i política amb una cruesa caòtica i colpidora sobre la prostitució".

Gràcies a la convocatòria, l’espectacle té assegurades, doncs, quatre funcions -a Girona, Igualada, Balaguer i Tarragona- i Castro ha rebut una mentoria de suport a la producció i ha pogut fer una residència tècnica a La Planeta.

Amb aquesta proposta, la Jonquera torna a emergir com a punt de partida d’un relat que combina memòria, crítica i representació artística. I ho fa en un moment en què, malgrat els anys, les barreres de formigó continuen recordant als veïns que l’episodi del 2012 —i tot el que simbolitza— encara no ha desaparegut del tot. La del Paradise és, doncs, una ombra, una taca, que s’allarga en el temps i en l’espai físic.