La Patricia Redondo va néixer a la Jonquera l'1 de desembre del 1994 i hi va viure fins els 27 anys. Ara fa poc més d'un any, el març del 2022, en va marxar per amor, i actualment viu a Sevilla. La Patricia és una altra jonquerenca pel món, i avui parlem amb ella perquè ens expliqui què se n'ha fet de la seva vida.

Què t’ha portat fins a Sevilla?
Durant els meus últims tres anys a la Jonquera vaig treballar en una agència de duanes. Tot i que m’agradava la meva feina, vaig conèixer a la meva parella, que justament estava treballant a la Jonquera de manera temporal, i per motius laborals poc després ell va haver de marxar a Sevilla. Vam estar  gairebé un any  veient-nos els caps de setmana que podíem i, com que per motius laborals ell no podia instal·lar-se a la Jonquera, vaig decidir anar-me’n a viure amb ell. 

Com i quan hi vas arribar?
Vaig arribar al març del 2022 i aquesta vegada vaig agafar el tren d’alta velocitat perquè era més fàcil moure’m amb tant d’equipatge. Jajaja. 

Per què Sevilla?
Perquè és la ciutat on la meva parella treballa i no pot traslladar-se a un altre lloc.

On vius, exactament?
Estic vivint en un pis en un barri de la ciutat on hi ha tot tipus de transport per poder moure’m i tot tipus d’oportunitats. 

Què has estudiat i a què et dediques actualment?
Amb 20 anys me'n vaig anar a viure a Barcelona per estudiar el grau superior de Guia, Informació i Assistències Turístiques, però en acabar-lo vaig tornar a viure a la Jonquera i vaig començar a treballar a l’agència de Duanes. 

Per què vas marxar de la Jonquera?
Vaig marxar de la Jonquera perquè era l’única manera de poder estar amb la meva parella i perquè, sincerament, Sevilla és una ciutat que sempre m’havia encantat. Ja hi havia estat diverses vegades amb amigues i recordo que una de les vegades pensar “tant de bo algun dia vivís aquí”. I aquí estic vivint, anys després, en una ciutat meravellosa. 

«Ja hi havia estat diverses vegades amb amigues i recordo que una de les vegades pensar “tant de bo algun dia vivís aquí"»

Com és la vida a Andalusia?
La vida a Andalusia és molt diferent. I els costums dels andalusos i la seva cultura també ho són. El fet de viure en un lloc tan diferent fa que sigui especial. Considero que aquí la gent gaudeix més les coses. Ells tenen una altra manera de pensar i de viure. 

Quines són les diferències que més notes respecte d'aquí?
Encara que Andalusia no estigui tant lluny, la vida al nord i al sud són molt diferents. Crec que la gent pensa i viu de manera diferent el seu dia a dia, però sobre tot les seves tradicions. Per exemple, em va xocar molt veure com els andalusos viuen les processons de Setmana Santa. Per a ells i elles és molt més que una simple tradició i ho viuen de manera molt intensa. S’emocionen moltíssim i hi posen molta passió. 

«Considero que aquí la gent gaudeix més les coses. Ells tenen una altra manera de pensar i de viure»

Com és el teu dia a dia?
Com sóc una mica inquieta, quan encara vivia a la Jonquera vaig començar a buscar feina a Sevilla. Vaig tenir la gran sort que dues setmanes després d’instal·lar-me a Sevilla em van trucar de l’empresa Zara i estic treballant al centre de la ciutat. Estic molt contenta amb la feina. El meu dia a dia consisteix en anar a treballar i fer una mica d’esport. 

Amb què ocupes les hores de lleure?
En el meu temps lliure m’agrada sortir a dinar, sopar o prendre alguna cosa. Sevilla és una ciutat amb molta oferta gastronòmica i això m’encanta. Sigui el dia i l’hora de la setmana que sigui sempre hi ha gent a tot arreu. Les terrasses i els restaurants estan plens de vida. També m’agrada molt fer turisme per la zona. Intento aprofitar els meus dies lliures per visitar altres llocs i monuments. 

«Sevilla és una ciutat amb molta oferta gastronòmica i això m’encanta. Sigui el dia i l’hora de la setmana que sigui sempre hi ha gent a tot arreu»

Des que vas marxar de la Jonquera, has viscut a altres països, pobles o regions?
Sempre he viscut a Catalunya, vaig viure un any a Girona amb 18 anys i després dos anys més a Barcelona. Però gairebé tots els caps de setmana tornava a la Jonquera a treballar i a estar amb la família. 

Dels llocs on has estat, amb quin et quedaries?
Em quedo amb Sevilla. És una ciutat molt acollidora i encara que culturalment sigui molt diferent i els seus costums també siguin molt diferents als de Catalunya, per a mi és molt especial i m’encanta. No dic que elscostums de Catalunya no m’agradin, cada lloc té les seves coses, però com a ciutat Sevilla és especial. 

Vens sovint a la Jonquera?
Vaig a la Jonquera quan tinc vacances a la feina i algun cap de setmana que puc escapar-me. 

Què et diu la teva família del fet de viure “pel món”?
Després de tenir a una germana vivint a Austràlia poc poden dir-me… jajaja. Però els meus pares sempre m’han donat suport i m’han dit que faci sempre el que em faci feliç. Han vingut a visitar-me fa poquet i els hi encanta la ciutat.

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a fora?
Jo li diria que faci el que desitja sempre. Jo al final estic vivint al mateix país i és molt diferent que marxar a l’estranger, però coneixent l’exemple de la meva germana sé que pot ser una experiència molt enriquidora. 

Tens previst tornar a viure a la Jonquera?
La meva parella no és sevillà, ell és de Granada i al final estem aquí els dos sols. Estem contents i ens agradaria gaudir uns anys més per aquí, però en un futur m’agradaria tornar a casa perquè al final el més important és amb qui compartim la vida, i trobo molt a faltar a la meva gent. 

«En un futur m’agradaria tornar a casa perquè al final el més important és amb qui compartim la vida, i trobo molt a faltar a la meva gent»

Un últim missatge per als lectors d’Infojonquera?
Les ganes són el nostre motor i mouen el món!