La Rebeca Paris Berrocal va néixer a la Jonquera el 26 de juliol del 2001, i ha viscut 18 anys entre la Jonquera i el Portús. Quan va acabar l’educació secundària se’n va anar a estudiar a Montpeller (França), d’on va tornar amb dues llicenciatures a sota el braç. D’això ara en fa justament un any. I després de passar l’estiu del 2022 aquí, a finals de setembre va tornar a marxar, en aquest cas, a Badajoz, on està instal·lada actualment.

Com i quan vas arribar a Badajoz?

A Badajoz hi vaig arribar el 29 de setembre al matí. Havia marxat el 28 al vespre des de Barcelona en bus, ja que portava unes quantes maletes i em feia por l'avió. Van ser moltíssimes hores.

Per què Extremadura?

La meva mare és originària d'un petit poble de la província de Càceres anomenat Herrera de Alcántara. Sempre anàvem al poble per passar unes setmanes a l'estiu i tinc un vincle especial amb la regió.

On vius, exactament?

Visc a Badajoz, gairebé al centre de la ciutat. Estic compartint pis amb tres noies més que són de petits pobles de la província de Càceres. Vaig venir a l'aventura, perquè no les coneixia de res. Jajajaja. Però estic molt contenta. He tingut molta sort amb elles, la veritat!

Què has estudiat i a què et dediques actualment?

Sempre he estudiat a França. Vaig començar a l'escola del Portús. Després vaig fer ESO i batxillerat a Céret. Després vaig fer una llicenciatura de Filologia Hispànica a Montpeller, i alhora vaig fer la llicenciatura de Filologia Catalana de Perpinyà a distancia. Actualment estic fent unes pràctiques extracurriculars a l'escola d'idiomes de Badajoz.

Per què vas marxar de la Jonquera?

Vaig marxar perquè després d'obtenir les llicenciatures no tenia clar quin màster estudiar i vaig decidir marxar un any com a auxiliar de conversació de llengua francesa per donar-me temps per pensar bé el que volia fer.

Com és la vida a Extremadura?

La vida aquí és molt tranquil·la. Ningú viu amb pressa. I la veritat és que això és molt agradable, és com si aprofitessin més el temps i la bona companyia.

Notes moltes diferències respecte d'aquí?

Crec que la diferència que més noto és l'ús d'expressions típiques d'aquí quan la gent parla. Jajaja. A més, com que la gent viu molt tranquil·lament, el que em va impactar és el fet que aquí les botigues o els locals obren a partir de les 10 h del matí, i jo estava molt acostumada als horaris de la Jonquera, on les botigues obren molt d'hora!

Com és el teu dia a dia?

El meu dia a dia és molt tranquil, encara que no paro. Vaig al gimnàs, després a l'escola d'idiomes, faig classe, faig unes hores de classes particulars i després torno a casa.

Amb què ocupes les hores de lleure?

Durant la setmana vaig al gimnàs i faig classes particulars. I els caps de setmana aprofito per anar al poble de la meva mare, a Herrera, per veure el meu oncle i els amics. I també aprofito per viatjar, tant per Espanya com per Portugal, ja que estic molt a prop.

Des que vas marxar de la Jonquera, has viscut a altres països, pobles o regions? Per què i com hi vas arribar?

Vaig viure a França, perquè el meu pare és francès i viu a França, i he estudiat a França.

Dels llocs on has estat, amb quin et quedaries?

És complicat escollir-ne només un, ja que tots els llocs on he estat m'han aportat coses diferents i m'han fet créixer tots.

Vens sovint a la Jonquera?

Des que visc a Badajoz vaig tornar únicament per Nadal unes setmanes.

Què et diu la teva família del fet de viure "pel món"?

Al principi va ser una mica difícil pels meus pares, perquè sóc la més petita, però s’hi van acostumar ben ràpid, ja que a mi m'agrada força moure'm i conèixer món. Jajaja. Els meus germans sempre van entendre'm perquè ells també són "culs inquiets".

Què li diries a un jove que vulgui emprendre una aventura a l'estranger?

Li diria que és la millor experiència que podria viure, ja que és una experiència que et fa créixer tan personal com professionalment. Conèixer nous llocs, noves persones i noves cultures és el que et pot fer créixer i aprendre de veritat.

Tens previst tornar a viure a la Jonquera?

De moment torno aquest estiu per treballar. Al setembre tornaré a Badajoz per continuar sent auxiliar de conversació de llengua francesa un any més. Un cop acabi aquí l'any que ve decidiré si em quedo més aquí o si torno finalment a la Jonquera.

Un últim missatge per als lectors d'Infojonquera?

Que no tinguin por de fer el que els agrada perquè només ells són amos de les seves vides.